Un dels pioners de l’anomenada Psicologia Humanista va
ser el psicòleg Abraham Maslow. El moviment humanista, que va emergir cap a
meitats del segle passat, propugnava l'atenció a la riquesa de l'ésser humà i
l'estudi dels seus elements positius enfront de les dues teories regnants en
aquell moment: el conductisme i la psicoanàlisi.
Encara que autors com Carl Rogers van dur a terme un
important esforç per validar les seves propostes, sobretot en el camp de la
psicoteràpia, molts dels principis de la seva teoria de personalitat no van ser
abordats des d'un punt de vista empíric. Una cosa semblant va passar amb les
propostes d'Abraham Maslow, president de la APA (American Psychological
Association) en aquella época. Per sort però, malgrat el cientificisme actual
imperant, les seves valuoses aportacions no han perdut interès ni actualitat.
En enfocaments com l'humanista no es concedeix massa
rellevància al diagnòstic clínic, ni hi ha lloc per l'especificitat de
tractament per transtorns, sinó que s’atén a la persona de manera
individualitzada, posant el focus d’atenció en el seu projecte vital, en la
seva problemàtica actual (l'aquí i l'ara ) i en el fet de fomentar la seva
capacitat d'autorealització, més enllà del suposat quadre clínic que pugui
presentar. En paraules de Maslow, “si la ciència humanista pot presumir de
tenir altres metes a part de la simple fascinació amb el misteri humà i el goig
d'aquest, aquestes metes serien l’alliberar l'individu de tota forma de control
extern i fer-lo menys predictible per a l'observador ... tot i que això vulgui
dir que sigui més predictible per a si mateix.”
Maslow va ser un precursor interessat a explorar nous
problemes i noves esferes. La seva obra està constituïda per un conjunt de
reflexions, opinions i hipòtesis, no per un sistema teòric complet. Un
dels conceptes claus de la seva proposta és el d’auto – actualització. Es
tracta d’un procés continu en què les pròpies capacitats s'utilitzen de manera
creativa, joiosa i plena. Representa una forma de treballar, viure i
relacionar-se permanentment amb el món. Entre les característiques de les
persones dedicades a la auto - actualització, Maslow esmenta les següents:
1. Una millor percepció de la
realitat i relacions poc problemàtiques amb aquesta.
2. Acceptació de si mateix, dels
altres, de la naturalesa.
3. Espontaneïtat, simplicitat,
naturalitat.
4. Capacitat per centrar-se en els
problemes.
5. Capacitat per prendre distància
respecte de les situacions.
6. Autonomia, independència enfront
de la cultura i l'entorn.
7. Frescor contínua en les
apreciacions.
8. Experiències “cumbre” i místiques.
9. Afinitat amb altres.
10. Relacions interpersonals riques i profundes.
11. Estructura caracterològica democràtica.
12. Discriminació entre mitjans i fins, entre el bé i
el mal.
13. Sentit de l'humor filosòfic i amistós.
14. Creativitat auto - actualitzadora.
15. Resistència a l'enculturació; transcendència de
qualsevol cultura particular.
Una qüestió molt important és que, per a Maslow, tots
els éssers humans tenen una tendència innata a la auto - actualització. Així
doncs, es tractaria d’una condició pròpia de l’home i, per tant, en cas de no
donar-se, s’ha d’entendre pel fet que hi ha hagut determinades condicions que
de manera més o menys poderosa ho han impedit. Des d’aquesta perspectiva, la
neurosis es considera, bàsicament, com un bloqueig d’aquesta tendència innata.
Encara que en principi, i pel fet propi de ser
quelcom natural, l’auto –
actualització s'hagi d'entendre com una tasca accesible, en la pràctica és força
difícil de trobar, segons el criteri de Maslow, en menys del 1% de la població adulta. Un decalatge xocant
que planteja de manera immediata i inevitable una pregunta: Què passa en el
nostre entorn?
