Mecanismes de poder (I)

Hi hauria dos tipus de persones desestabilitzades. Aquelles que tenen el coratge de reconèixer-ho i intenten superar-se i aquelles que l'única estratègia que tenen per suportar-ho és intentar ensorrar més als altres. Aquests últims són els que solen estar en el poder.

De la infiltració (I)

Tots els que sou o teniu per espai propi la ciutat de Barcelona, estareu molt familiaritzats amb la plaça Urquinaona. El nom de la mateixa correspon a José María de Urquinaona y Bidot, un eclesiàstic espanyol nascut a Cádiz nomenat bisbe de la Diòcesi de Canàries el 1868 i que va ocupar el bisbat de Barcelona des de 1878 fins al 1883, any de la seva mort.

A ell corresponen les següents paraules:

Un text contundent que delimita, sense embuts, quin és el marc que el sistema jeràrquic de poder entén com a viable i del qual convé estar captiu, deixant ben clar, per si algú encara s’atrevia a contemplar una alternativa, que fora del mateix només s’hi pot trobar la insondable foscor de les tenebres.

Caminant doncs pel bell mig de la capital catalana, estem reptant memòria a un destacat defensor de l’ancestral fórmula bàsica de domini:

Un jou l’alliberació del qual resta encara, a dia d’avui, una assignatura pendent.    

Notes sobre la vida (XIII)

El mite de l'escassetat (I)

Els sistemes socials basats en jerarquies de poder s'estructuren sobre un relat essencial: l'escassetat.
Escassetat de capacitats
Escassetat de matèries
Escassetat de possibilitats reals...
Malgrat el seu èxit aparent indiscutible, estan sempre temerosos, perquè descansen sobre un fet demolidor: el relat és fals.

Notes sobre la vida (XII)