9.23.2015

Preparats per a les campanyes de la por.

La por és una emoció bàsica. Estem parlant d’una emoció fonamental per a la nostra supervivència donada la seva funció protectora. Es tracta d’una resposta potent que resulta totalment adaptativa quan ens trobem davant una amenaça real.
Sent doncs una resposta, la por no està penjada en el buit. En realitat, és el resultat d’una relació de forces entre una potencial amenaça i la nostra capacitat per respondre-hi. I només quan la primera és més forta que la segona tindrem por. Si sabem que ens podrem defensar de manera segura d’un ós, no tindrem por de l’ós.
Seguint doncs aquest fil argumental, la millor manera de crear antídots contra la por és augmentar les nostres capacitats i recursos. Com més en tinguem més preparats estarem per fer front a les diferents dificultats i reptes que se’ns aniran presentant. “L’adversitat no pot amb l’home valent”, va dir Sèneca.
Aquests últims dies, arran del Procés català, s’està parlant molt de les campanyes de la por. I és, que efectivament, crear escenaris on la gent pugui sentir-se sobrepassada i amenaçada és una vella i molt explotada estratègia. Al respecte el neurocientífic Joseph LeDoux comenta: “La por pot, definitivament, modular les situacions socials. Marits, esposes, pares i professors fan servir la por igual que els polítics per aconseguir objectius socials. Aquest no és un judici de valor. És justament el que fem. Seria millor si féssim servir formes menys aversives de motivació però precisament perquè la por funciona tan bé, és per defecte el que més fem servir”. Es tracta, en tota regla, d’una manipulació. Com es pot actuar d’aquesta manera indigna a nivell de masses queda molt ben reflectit, per exemple, en l’obra de Naomi Klein “La doctrina del shock”. 
Hi ha, efectivament, autèntics sembradors de por, que ho fan sempre per benefici propi i en detriment de qui volen espantar, en un clàssic joc de victòria – derrota. Però una victòria basada sobre la por no és una victòria neta ni saludable. No és una victòria amb futur. No està basada en el millor de les persones, en la seva expansió i creixement. Pot tenir uns rèdits provisionals, transitoris, però és en realitat un castell construït sobre l’arena que, inevitablement, té data de caducitat. Només qui té por, fa servir la por. És la vella arma dels porucs, dels que tenen por a la vida. Ningú amb autèntic coratge es dedica a sembrar la por.
Les bones notícies però, són que aquesta germinarà si, i només si, hi ha un terreny abonat. I d’això es tracta, d’enfortir-nos per disminuir les probabilitats que la por interfereixi en les nostres vides i dificulti el nostre trajecte i desenvolupament. I per sort, sobre això, l’última paraula la tenim cadascú de nosaltres. Som doncs, potencialment, plenament sobirans.

9.15.2015

Darrere les cortines. Aportacions de Gabor Maté.

Gabor Maté és un metge i escriptor canadenc d’origen hongarès, especialitzat entre altres temes en l’estudi i tractament de les addiccions i les experiències primerenques en la infància.
Amb les seves propostes, el Dr. Maté es mulla, rasca, i arriba a capes a les quals l’Administració i l’establishment no saben, no poden o no volen arribar. Aixeca les estores i posa a ventilar qüestions que es mantenen sovint enquistades.
Aquells que estiguin interessats en resoldre els problemes fent tan sols arranjaments de xapa i pintura o tunejant fòssils, és molt probable que es trobin incòmodes amb els seus plantejaments, l’hàbitat natural dels quals no és ni la superfície ni la defensa d’interessos de poder.
Així doncs, si us interessa un punt de vista diferent de l’oficial, aquí us podeu introduir en les propostes que aquest metge fa sobre la naturalesa biopsicosocial de l’ésser humà i algunes recomanacions de futur per canviar l’estat de la qüestió.

9.10.2015

Espais oberts amb música

Tenint en compte el poder de la música i la bona acollida que té la inclusió d’alguns vídeos musicals en el blog, he pensat en obrir un espaisoberts2015-música on, des d'avui, hi aniré penjant temes musicals i una cita acompanyant-los.
Esteu convidades i convidats....

Tot sigui per l’expansió!
espaisoberts2015-musica.blogspot.com.es/

9.07.2015

Dues qüestions sobre la por

La por és una emoció que té una importància transcendent. Classificada en l’anomenat grup de les emociones negatives, es tracta d’una emoció fonamental per a la nostra supervivència donada la seva funció protectora. Per això entenem que fora millor considerar-la, més que negativa, com a desagradable, perquè certament no es grat experimentar-la.
En relació a la seva experiència i gestió volem comentar dues qüestions que solen ser problemàtiques.
La primera fa referència al fet que, donada la nostra complexitat mental, podem experimentar por per coses que no estan passant. La por és realment decisiva quan ens trobem davant amenaces reals. Ara bé, nosaltres som capaços de posar en marxa una resposta de por per coses que ja han passat, i sobretot, per coses que anticipem que poden passar. Així per exemple, podem desencadenar una resposta de por, ara, en el moment present, només pel fet de pensar que demà hem d’anar al metge, o tenir una entrevista de feina, o trobar-nos amb algú que no volem, o examinar-nos i així un inacabable etc. Estem davant doncs d’una anticipació disfuncional. Aquí hi encabiríem les anomenades (pre)ocupacions, que com el seu nom indica, vol dir ocupar-se abans d’hora. El repte aquí doncs és emocionar-se només pel que és, una cosa que molt probablement és més fàcil de dir que de fer.
La segona qüestió fa referència a la naturalesa de la resposta. Perquè, en efecte, en la por es produeix una resposta de tot l’organisme, on es poden observar, per exemple, canvis en el funcionament del sistema nerviós, canvis a nivell hormonal i importants modificacions metabòliques. És tracta d’una resposta perfecte, adaptativa, per fer front als perills que la nostra espècie s’ha anat trobant al llarg de la seva evolució. Essencialment posa al cos en situació de fugir o lluitar per poder mantenir la supervivència.
Ara bé, aquests no són canvis necessaris ni adaptats per a la gran majoria de situacions que vivim com amenaces en l’actualitat. Per molt que ens pugui fer por la sogra, o el sogre, o parlar en públic, o obrir un negoci, o estar a l’atur, etc., en cap d’aquests casos és adient la resposta bàsica de por amb la que venim programats.
És més, en aquest escenari es tracta més aviat d’una resposta contraproduent, atès que és de tipus defensiu i que  té, com a una de les seves característiques, focalitzar l’atenció en l’amenaça, per tant reduir el focus atencional. I davant les amenaces “civilitzades” que vivim principalment nosaltres, igual que pel que fa a les amenaces virtuals abans esmentades, més que tancar-se el que ens pot ajudar és obrir-nos, per poder ser així més creatius, més flexibles, per poder accedir d’aquesta manera a diferents tipus de recursos que ens poden ajudar a viure millor aquestes situacions, per poder gaudir de més aspectes del nostre potencial i així gestionar-les més bé. 
El repte doncs aquí, quan ens trobem amb aquest tipus d’amenaces, és canviar la contracció per l’expansió, a la recerca d’una resposta diferent a la de por que ens resulti més eficient. Una altra cosa més fàcil de dir que de fer, però que es pot provar.

9.02.2015

Un referent anomenat gratitud

Mentre el riu corri, les muntanyes facin ombra i al cel hi hagi estrelles, ha de durar la memòria del benefici rebut en la ment de l'home agraït.
Virgili

Hi ha moltes coses que poden aportar el seu gra de sorra en la línia d’afavorir l’expansió. Entenem la gratitud com una d’elles.
El sentit al que fa referència aquí el concepte gratitud és el de ser conscients i agrair les coses bones que ens passen o tenim. El psicòleg Robert Emmons, un dels autors de referència en aquest camp, defineix la gratitud como el reconeixement de tot el bo que una persona té en la vida.
Podríem dir que la gratitud és una forma d'estar en el món que trobaria un oposat a la queixa. La queixa és una actitud de tancament. Amb ella es focalitza l'atenció en el negatiu, no s’aporta cap solució ni es resol res. Contribueix a romandre passiu, incita al victimisme, s'alinea amb la percepció d'incapacitat i descontrol. Mentre que en la queixa hi ha pèrdua, com en la tristesa, en la gratitud hi ha guany i trobada, com en l'alegria.
Una persona agraïda estaria molt d'acord amb afirmacions com:
• Tinc moltes coses a la vida per les quals estar agraït.
• Si hagués de fer una llista amb tot el que agraeixo, la llista seria molt llarga.
• Li estic agraït a una gran quantitat de persones.
• A mesura que em faig gran, em veig més capaç d'apreciar a les persones, els esdeveniments i les situacions que han format part de la meva història personal.
La gratitud ens permet donar una cordial benvinguda a tot allò favorable que hi ha en les nostres vides, que sol ser molt. Amb ella podem fer un canvi de xip que ens situa en territoris d'abundància. Està en la tendència de sumar i va de la mà del reconeixement i la valoració, ens pot ajudar a viure millor el present i a reconciliar-nos amb el passat.
Entre els beneficis que s’han associat a la gratitud hi trobem el fet de permetre assaborir les experiències positives de la vida, el reforç de l'autoestima, ajudar a afrontar situacions adverses, ser incompatible amb emocions desagradables, ser un antídot per a les enveges, facilitar que no ens "acostumem" al que és bo i ajudar-nos a establir vincles socials.
Cal matissar, en qualsevol cas, que quan ens referim a la gratitud, no estem parlant de simple conformisme i encara menys de resignació. Estar agraït no vol dir deixar de veure el que ens pugui faltar, o deixar de tenir expectatives, o perdre de vista horitzons, o no gaudir d'una saludable ambició.
La gratitud és quelcom que es pot practicar, cultivar. Fins i tot, en el cas d’aquelles persones que preferentment s’hagin mogut durant molt de temps pels tenebrosos paratges de la queixa, hi ha la possibilitat, si s’ho proposen, que sigui una llavor que arreli fort en el seu interior.
Amb la gratitud podem passar de l'exigent i frustrant "tenir tot el que vull" a un harmoniós "voler tot el que tinc". Un vell proverbi xinès recorda: “Quan beguis aigua, recorda la font.”