Notes sobre la vida (XXIII)

Cultura de la por (II)

La por mai està penjada en el buit. No s’activa mai sense més, perquè es tracta d’una resposta que posa en marxa el sistema per fer front al que considera, en un moment donat, una amenaça. Sense vivència d’amenaça, no hi ha por.

La por és considerada una emoció bàsica, un mecanisme de defensa i supervivència ancestral que permet protegir-nos davant allò que es considera que posa en risc la nostra integritat. Així doncs, coneguda o no, sempre hi ha una causa que l’activa.

Per tant, des d’aquesta perspectiva, és un error pensar que ella és en si mateixa un problema. Es pot comparar en aquest sentit amb la febre. La febre no és un problema en si mateixa, sinó una resposta saludable de l’organisme enfront d’un problema. Pensar que la febre és el problema i que perquè l’eliminem ja hem resol la situació és òbviament un error. El mateix passa amb la por. D'aquí els problemes dels plantejaments que miren la por com un símptoma a eliminar.

En molts casos en els que s’experimenta por, el desencadenant és ben conegut. Seria el cas, per exemple, quan ens persegueix un animal que ens pot fer mal. El que passa, també sovint, és que la causa real de la por, l’amenaça que l’activa, no està conscientment identificada. Es desconeix, de manera conscient, el motiu que la desencadena, la qual cosa no vol dir que no n’hi hagi cap, coneguda per alguna part de nosaltres.  Si s’experimenta por i no se sap conscientment perquè, es relativament probable arribar a la conclusió, amb la lògica que utilitzem habitualment, que la por és el problema. I encara hi ha un tercer escenari que es dóna també sovint. I és que donat que ens agrada disposar de les explicacions de les coses, dels per què, sent les causes reals i últimes de la por desconegudes, s’atribueixin a alguna cosa que realment hi té poc o res a veure. Per exemple, si una persona ha après a tenir por a la seva pròpia sexualitat, però no n’és conscient, pot ser que quan experimenti por per aquest motiu, l’atribueixi a una altre qüestió, als insectes, a la foscor, a volar, a posar-se malalt... posem com exemples. És a dir, hi ha un error en l’atribució causal de la por. La causa és inventada.

Curs. GESTIÓ PERSONAL

En el marc de les nostres activitats, presentem aquest nou curs que té com a objectiu essencial proporcionar informació i recursos que ajudin a facilitar la millor gestió personal possible per a cadascú, amb el referent a l'horitzó de viure amb la millor qualitat de vida possible.

Cultura de la por (I)

La por és una emoció bàsica que té com a objectiu protegir-nos dels perills.

Però una cosa és tenir por davant una amenaça puntual, i una altra, viure amb por.

Quan tenim por, queden limitades moltes de les nostres capacitats, i així, som més fàcils de manipular i controlar.

És per això que ha estat i continua sent, com es pot observar en l’actualitat, una poderosa i eficient arma de control de les persones i les societats.