La por mai està penjada en
el buit. No s’activa mai sense més, perquè es tracta d’una resposta que posa en
marxa el sistema per fer front al que considera, en un moment donat, una
amenaça. Sense vivència d’amenaça, no hi ha por.
La por és considerada una
emoció bàsica, un mecanisme de defensa i supervivència ancestral que permet
protegir-nos davant allò que es considera que posa en risc la nostra
integritat. Així doncs, coneguda o no, sempre hi ha una causa que l’activa.
Per tant, des d’aquesta
perspectiva, és un error pensar que ella és en si mateixa un problema. Es pot
comparar en aquest sentit amb la febre. La febre no és un problema en si
mateixa, sinó una resposta saludable de l’organisme enfront d’un problema.
Pensar que la febre és el problema i que perquè l’eliminem ja hem resol la
situació és òbviament un error. El mateix passa amb la por. D'aquí els problemes dels plantejaments que miren la por com un símptoma a eliminar.
En molts casos en els que s’experimenta
por, el desencadenant és ben conegut. Seria el cas, per exemple, quan ens
persegueix un animal que ens pot fer mal. El que passa, també sovint, és que la
causa real de la por, l’amenaça que l’activa, no està conscientment
identificada. Es desconeix, de manera conscient, el motiu que la desencadena,
la qual cosa no vol dir que no n’hi hagi cap, coneguda per alguna part de nosaltres.
Si s’experimenta por i no se sap conscientment
perquè, es relativament probable arribar a la conclusió, amb la lògica que
utilitzem habitualment, que la por és el problema. I encara hi ha un tercer
escenari que es dóna també sovint. I és que donat que ens agrada disposar de
les explicacions de les coses, dels per què, sent les causes reals i últimes de
la por desconegudes, s’atribueixin a alguna cosa que realment hi té poc o res a
veure. Per exemple, si una persona ha après a tenir por a la seva pròpia
sexualitat, però no n’és conscient, pot ser que quan experimenti por per aquest
motiu, l’atribueixi a una altre qüestió, als insectes, a la foscor, a volar, a
posar-se malalt... posem com exemples. És a dir, hi ha un error en l’atribució
causal de la por. La causa és inventada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada