Un referent anomenat gratitud

Mentre el riu corri, les muntanyes facin ombra i al cel hi hagi estrelles, ha de durar la memòria del benefici rebut en la ment de l'home agraït.

Virgili

Hi ha moltes coses que poden aportar el seu gra de sorra en la línia d’afavorir l’expansió. Entenem la gratitud com una d’elles.

El sentit al que fa referència aquí el concepte gratitud és el de ser conscients i agrair les coses bones que ens passen o tenim. El psicòleg Robert Emmons, un dels autors de referència en aquest camp, defineix la gratitud como el reconeixement de tot el bo que una persona té en la vida.

Podríem dir que la gratitud és una forma d'estar en el món que trobaria un oposat a la queixa. La queixa és una actitud de tancament. Amb ella es focalitza l'atenció en el negatiu, no s’aporta cap solució ni es resol res. Contribueix a romandre passiu, incita al victimisme, s'alinea amb la percepció d'incapacitat i descontrol. Mentre que en la queixa hi ha pèrdua, com en la tristesa, en la gratitud hi ha guany i trobada, com en l'alegria.

Una persona agraïda estaria molt d'acord amb afirmacions com:

• Tinc moltes coses a la vida per les quals estar agraït.

• Si hagués de fer una llista amb tot el que agraeixo, la llista seria molt llarga.

• Li estic agraït a una gran quantitat de persones.

• A mesura que em faig gran, em veig més capaç d'apreciar a les persones, els esdeveniments i les situacions que han format part de la meva història personal.

La gratitud ens permet donar una cordial benvinguda a tot allò favorable que hi ha en les nostres vides, que sol ser molt. Amb ella podem fer un canvi de xip que ens situa en territoris d'abundància. Està en la tendència de sumar i va de la mà del reconeixement i la valoració, ens pot ajudar a viure millor el present i a reconciliar-nos amb el passat.

Entre els beneficis que s’han associat a la gratitud hi trobem el fet de permetre assaborir les experiències positives de la vida, el reforç de l'autoestima, ajudar a afrontar situacions adverses, ser incompatible amb emocions desagradables, ser un antídot per a les enveges, facilitar que no ens "acostumem" al que és bo i ajudar-nos a establir vincles socials.

Cal matissar, en qualsevol cas, que quan ens referim a la gratitud, no estem parlant de simple conformisme i encara menys de resignació. Estar agraït no vol dir deixar de veure el que ens pugui faltar, o deixar de tenir expectatives, o perdre de vista horitzons, o no gaudir d'una saludable ambició.

La gratitud és quelcom que es pot practicar, cultivar. Fins i tot, en el cas d’aquelles persones que preferentment s’hagin mogut durant molt de temps pels tenebrosos paratges de la queixa, hi ha la possibilitat, si s’ho proposen, que sigui una llavor que arreli fort en el seu interior.

Amb la gratitud podem passar de l'exigent i frustrant "tenir tot el que vull" a un harmoniós "voler tot el que tinc". Un vell proverbi xinès recorda: “Quan beguis aigua, recorda la font.”