No, sembla evident que, a diferència del que
alguns filòsofs i pensadors han defensat durant molt de temps, no venim al món
com una taula rasa, com una pissarra en blanc. Al contrari, naixem ja amb unes
certes disposicions i capacitats que es van mostrant en la mesura que la vida
es va desplegant. Dispositius de sèrie en podríem dir. Els següents en són tres
exemples:
CAPACITAT D’AUTOMATITZAR
Per experiència sabem que la repetició d’una
conducta ens fa cada vegada més hàbils en la seva execució i que arriba un punt
que es pot executar de manera altament automàtica, és a dir, sense necessitat
de posar-hi atenció conscient. Aquesta capacitat d’automatitzar és
extremadament útil perquè ens permet alliberar recursos i així, per exemple,
podem fer altres coses a la vegada, simultàniament. L’exemple clàssic és
aprendre a conduir. Al començament hem d’estar pendents conscientment de tots
els moviments i per tant, posant tota la nostra capacitat d’atenció en el que
fem. Posteriorment, a mesura que anem practicant, ja podem conduir i a la
vegada pensar en altres coses, escoltar la ràdio, parlar amb qui ens acompanya,
etc. Aprendre a tocar un instrument musical és un altre exemple clàssic de la
nostra capacitat d’automatitzar. Al principi cal estar pendent de cadascun dels
moviments dels nostres dits, amb el temps els dits ja “van sols”.
CONDICIONAMENTS
L’aprenentatge per condicionament és una de les
nostres principals maneres d’aprendre.
En el cas de l’anomenat condicionament clàssic,
aprenem a associar un estímul a un altre estímul que provoca una resposta
determinada, i al final, l’estímul associat acaba provocant la mateixa
resposta. En l’experiment clàssic que Ivan Pavlov va fer amb gossos, aquest fisiòleg
i investigador rus va associar el so d’una campana al menjar, i al final el so
de la campana provocava salivera igual que ho feia el menjar. Els humans fem
també aquest tipus d’associacions inconscients i aquesta és una de les raons
per las quals veiem aquest tipus de condicionament ser molt explotat per la
publicitat. Per exemple, si s’associa l’estímul d’una colònia a l’estímul d’una
persona atractiva al final podem respondre a la colònia amb la mateixa resposta
o similar que si fos la persona atractiva.
En el cas de l’anomenat condicionament operant,
aprenem que les conductes tenen unes conseqüències. Si, per exemple, després d’una
conducta es produeix alguna cosa que ens agrada, el que en psicologia de l’aprenentatge
s’anomena reforç, augmentaran les probabilitats que aquesta conducta és
repeteixi. Si després de dir hola la gent és amable amb nosaltres, augmenten les
probabilitats que tornem a dir hola. Si, en cas contrari, després d’una conducta
es produeix alguna cosa que ens desagrada, el que en psicologia de l’aprenentatge
s’anomena càstig, disminuiran les probabilitats que aquesta conducta es
repeteixi. Donat que hi ha una immensa quantitat de coses que ens desagraden,
hi ha moltes maneres de rebre càstigs i així disminuir la probabilitat de una
conducta. Aquest és, per exemple, el mecanisme que hi ha darrere les multes.
CAPACITAT D’EMOCIONAR-NOS
No hem de rebre cap lliçó per poder experimentar
por, ràbia, tristesa, culpa, vergonya, alegria.... No cal que ningú ens
expliqui què s’ha de fer perquè s’activin aquests patrons de resposta. El que
si aprenem en gran mesura és què ens emociona, és a dir, quins tipus d’estímuls
poden disparar aquestes respostes, però no a emocionar-nos. A tall d’exemple, i
per molt que n’hi ha que sembla que s’ho creuen, ningú neix sent del Barça, o
de qualsevol altre equip. Ara bé,
situats en un determinat context, podem aprendre a dipositar emocions en aquest
tema i saltar d’alegria o sentir una profunda tristesa segons vagi el partit.
En potència, aquestes maneres pròpies de funcionar
representen importants avantatges adaptatives i resulten d’allò més útils i
funcionals, això si, sempre que s’acompleixi un requisit fonamental: que la
informació a la que siguem exposats sigui correcte, adequada o útil. Perquè de
la mateixa manera que podem automatitzar, condicionar-nos i emocionar-nos amb
qüestions que van en la línia del nostre ple funcionament sistèmic, també podem
fer-ho amb qüestions que s’oposen a ell. Per exemple, podem automatitzar
conductes de dependència, podem reforçar conductes que ens facin més
vulnerables i castigar conductes que ens facin més lliures, podem emocionar-nos
jugant al pokémon go o veient salsa rosa.
El nostre sistema ve molt ben dissenyat de sèrie i
tot anirà bé sempre que posem totes les seves increïbles prestacions en un
entorn favorable. Però tot és girarà en contra si submergim a la persona en un
barril de vinagre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada