Fonamentalisme: L'oblit del fonamental

El diccionari defineix fonamentalisme com “corrent extremista i intolerant que deriva d’algunes ideologies polítiques i confessions religioses”. I també com “conservadorisme extrem”.

És tracta d’un posicionament tancat, una postura defensiva, on les idees que es defensen s’instrumentalitzen i importen menys que la funció que se’ls hi dóna: servir d’escut protector, de substitut del propi control. En realitat, més que tractar-se de persones que tenen idees podríem dir que són idees que tenen a persones. Els continguts als quals s’agafa la persona fan de pal de paller exterior en absència d’un eix propi intern. La seguretat que es diposita en les creences és el succedani de la manca de seguretat en un mateix. Des d’aquesta perspectiva s’entén la rigidesa i la defensa fanàtica de les creences. Degut a la fusió amb elles, la seva crítica no només les posa en qüestió a elles sinó que també està posant en qüestió a la pròpia persona. El seu desmantellament equival al desmantellament de la persona.

En el seu llibre Por a la llibertat, Erich Fromm fa referència a un mecanisme d’evasió de la llibertat que consisteix en  “la tendència a abandonar la independència del jo individual propi, per fondre’s amb alguna cosa, o algú, exterior a un mateix, a fi d'adquirir la força de la qual el jo individual manca; o, per dir-ho amb altres paraules, la tendència a buscar nous vincles secundaris com a substituts dels primaris que s'han perdut. Les formes més nítides d'aquest mecanisme poden observar-se en la tendència compulsiva cap a la submissió i la dominació”. La intolerància, la manca de respecte cap a altres postures i opinions, la imposició i la incapacitat d’acceptar la diversitat es trobarien entre les manifestacions característiques del fonamentalisme.

El fonamentalisme és una manifestació de la despossessió, una sortida per la porta falsa, una tapadora d’una angoixa vital, un calmant amb perniciosos efectes secundaris, una alternativa debilitant que genera més dependència. Al no proporcionar el que promet, al no obtenir el que s’espera, la persona pot interpretar que el que li cal és encara més fe, més entrega, amb la qual cosa és habitual la radicalització. És com voler calmar la set bevent aigua de mar.

En el fonamentalisme, efectivament, veiem un oblit del fonamental: Que la consecució d’una seguretat bàsica és un assumpte intern.