Sembla no haver-hi dreceres.
La manera en que el govern de la nostra pròpia vida es pugui fer sense mesures
que impliquin efectes secundaris s'orienta cap a fer-nos plenament
responsables. Ja fa segles, l'erudit budista indi i mestre de meditació
Shantideva reflexionava:
En els nostres dies, se li
preguntava en una entrevista recent al psicòleg Tal Ben Shahar, conegut pels
seus treballs sobre la felicitat, que quan sabem que hem pres la
responsabilitat de les nostres vides. La seva resposta: "Quan acceptem el
fet, internalitzem el fet, que no ve ningú, que no ve cap cavaller de brillant
armadura, ni la princesa promesa, que cap superior que vingui veurà el meu
potencial. No ve ningú; depèn de mi fer el millor de la meva vida. I quan
accepto que no ve ningú, és quan internalitzo l'auto - responsabilitat real. I
estic preparat per desenvolupar un veritable sentit de sana confiança en mi
mateix".
Entre altres coses, l'aposta
rotunda per un mateix requereix, al nostre entendre, de dues separacions que no
sempre es donen.
En primer lloc la separació nítida entre un mateix i els
altres, sense confusions. Els altres tenen les seves vides, les seves pròpies
coses, i són tan enterament responsables d'elles com nosaltres de les nostres,
tant enterament responsables d’ells com nosaltres de nosaltres mateixos. Aquí
es pot aplicar aquella dita castellana que diu “que cada palo aguante su vela”.
En aquest escenari, per exemple, ja no valdria recórrer als tant gastats
"el que em passa és per culpa teva", o “tu tens la culpa que jo...”.
La segona, potser més complicada encara per no contemplada, és la clara i
inequívoca separació en nosaltres mateixos del que funciona i del que no
funciona. En tots nosaltres hi ha clars i obscurs, punts forts i punts febles,
conductes funcionals que remen a favor del nostre desenvolupament i conductes
disfuncionals la direcció de les quals és la regressió. En aquest sentit
assenyala la psicòloga Elisabeth Lukas: “Tot està en l’individu, l’àngel i el
diable.... No hi ha que consentir-ho tot d’un mateix”.
Interessa doncs saber,
sense embuts, qui és qui i potenciar el que decididament ens beneficia a llarg
termini, reconèixer allò que ens ajuda a
ser forts i segurs, detectar quines són les nostres potencialitats, i
desenvolupar-les i aprendre a emprar-les per afrontar els desafiaments i reptes
propis del viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada