Dones i homes: Idiomes diferents

Ni millors ni pitjors, dones i homes som diferents, això si. Entre els dos sexes es poden observar diferències a nivell biològic, psicològic i social, i fins i tot s'ha dit, metafòricament, que pertanyem a planetes diferents. Aquests son, per exemple, alguns resultats observats en l’execució de diferents tipus de tasques:

En quina mesura aquestes diferències responen a factors biològics o socials continua sent un tema de debat. Al respecte, el Prof. Simon Baron-Cohen assenyala que “hem de ser cauts, per descomptat, en assumir que les diferències de sexe siguin només degudes a la biologia. Fer això serà cometre l'error oposat al que es va veure en els anys seixanta, quan era freqüent assumir que totes les diferències de sexe reflectien la socialització”.

En qualsevol cas, una de les grans diferències, entenent que sempre parlem de generalitats,  fa referència a l’ús del llenguatge.

Així, per exemple, la dona utilitzaria el llenguatge més com un medi per expressar sentiments, mentre que per a l’home seria més un medi per transmetre informació.  En aquest sentit, la Prof. Pilar García Mouton escriu: “Desde pequeñas, las mujeres están acostumbradas a hablar mucho entre sí. Hablan de sentimientos sin pudor, los destripan y los analizan, en general, con mucha mayor facilidad que los hombres. Verbalizan sus problemas y parecen resolverlos de alguna manera al contárselos a sus amigas. Para ellas, hablar es como pensar en común. En cambio, para el hombre, la comunicación suele tener una función eminentemente práctica, así que tienden a ser concisos y concretos y a no hablar de sus sentimientos…”

En general, quan es troben en dificultats o davant d’una situació d’estrès, a les dones els agrada parlar-ne, als homes no. Així, per exemple, pot ser freqüent trobar-se en una situació d’aquest tipus:

L’home arriba a casa amb cara de preocupació

D: “Estàs bé?”.

H: “Si”.

D: “Segur? Fas cara de preocupat”.

H: “Cap problema”.

La dona, que des de la seva perspectiva li agradaria parlar-ne, no entén la postura de l’home. Ho interpreta com una manca de comunicació i confiança. Interpreta el seu silenci de manera equivocada. Angoixada, llavors pot insistir amb les seves preguntes, la qual cosa angoixa i allunya més a l’home establint-se un cercle viciós.

D’ altra banda, i entenent que els homes estan orientats cap a les solucions, quan la dona li explica els seus problemes a l’home, aquest pot entendre que li ha d’oferir una solució. La neuropsiquiatra Louann Brizendine, experta en aquest tema, ho descriu de la següent manera:

...Per exemple, si m’apropo al meu marit perquè estic disgustada per alguna cosa, i li dic: "M'ha passat això i allò en el treball avui; a la clínica he tingut aquest problema ", ell no pot evitar-ho, ràpidament em deixa anar:" saps el que hauries de fer, cel? "Vol arreglar-ho per mi! Vol donar-me una solució. En canvi, jo el que voldria és que em digués: "estimada, sé com et sents"....

Aixi mateix, a fi d’expressar plenament els seus sentiments, les dones es prenen llicències poètiques i fan servir superlatius, metàfores i generalitzacions. Això pot donar lloc a interpretacions equivocades per part de l’home acostumat a utilitzar el llenguatge d’una manera més literal. L’home doncs, ha de contemplar que moltes d’aquestes expressions necessiten ser “traduïdes”.

Per al psicòleg John Gray, “un dels grans reptes als que s’enfronten els homes és interpretar correctament la dona i donar-li suport quan ella parla dels seus sentiments. El gran repte per a les dones és interpretar correctament l’home i donar-li suport quan no parla”.                                                                            

Conèixer, comprendre i respectar les nostres diferències ens pot ajudar a fer la vida molt millor.