L’any 1832 el cristal·lògraf suís Louis Albert
Necker va publicar per primera vegada una il·lusió òptica que ha passat a la
història amb el nom de Cub de Necker.
Segons ubiquem el nostre focus d’atenció es pot
veure en dos llocs diferents.
Dues qüestions que es desprenen d’aquest fet són:
1. La mateixa imatge es pot veure de manera
diferent segons la nostra mirada.
2. En el moment que ho veus d’una manera no ho
veus de l’altra, per molt que les dues perspectives es puguin anar alternant.
No és aplicable això a les nostres circumstàncies
i a nosaltres mateixos?
D’aquesta manera, una mateixa escena, un mateix
fet, poden ser vistos i experimentats de forma totalment diferent segons on
posem el focus atencional; per exemple, una determinada situació pot ser
viscuda com una amenaça o com un repte, segons s'atenguin, respectivament, els
seus perills o les seves possibilitats. O, aplicant-ho a la nostra mirada
interior, a com ens veiem a nosaltres mateixos, resulta evident que la nostra
pròpia valoració i autoestima pot variar àmpliament segons posem el focus de
l'atenció de manera preferent en les nostres limitacions i punts febles o en
les nostres capacitats i punts forts.
Estem parlant doncs d’un fet que pot tenir un poderós
impacte en clau d'experiència personal.
I és que quan canviem la manera de mirar les coses,
les coses que mirem canvien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada