Universals: Una invitació a la tolerància

L'època de la globalització en què vivim ens posa, més que mai, en contacte amb moltes persones diferents dels llocs més diversos del planeta. Això ens permet fer evidents el gran nombre de diferències que hi ha entre les persones en funció del lloc d'origen i la cultura rebuda. Sens dubte, una extraordinària riquesa.

No falten persones però, que utilitzant el que els antropòlegs anomenarien un punt de vista etnocèntric, és a dir, el que col·loquialment podríem traduir per "creure’s el melic del món", col·loquen els seus costums, hàbits, arrels i tarannàs en primer lloc, desmereixent qualsevol altra opció, o encara pitjor, interpreten aquesta diversitat com una amenaça i fan d'aquestes diferències un motiu d'exclusió i conflicte.

D’una manera general, i en aquests casos particularment, pot ser interessant recordar que moltes d'aquestes diferències són més formals i d'aparença que de fons, i que darrere seu hi trobem l’existència dels anomenats UNIVERSALS, és a dir, qualitats, característiques i trets observats en totes, o gairebé totes , les cultures conegudes. Serien doncs alguna cosa així com les nostres arrels comunes, que poden manifestar-se en formes molt diferents. Entre els centenars d'universals coneguts i descrits trobem, per exemple, el ball, la classificació de colors, l'art, explicar contes, fer regals, determinades expressions facials de les emocions, celebrar festes, fer bromes, tenir cura dels fills, el concepte de futur, cantar, cuidar els malalts i ferits, la reciprocitat ....

Al fil de tot això, el neurocientífic Michael Gazzaniga assenyala. "Sembla que tots compartim les mateixes xarxes i sistemes morals, i que tots reaccionem de la mateixa manera davant les mateixes qüestions. Per tant, la diferència no rau en la conducta, sinó en les nostres teories sobre per què reaccionem com ho fem. La constatació que les teories són la font de tots els conflictes podria contribuir a la convivència pacífica dels individus que professen diversos sistemes de creences ".

En el marc del seu treball sobre Psicologia Positiva, el psicòleg Martin Seligman assenyala haver trobat sis virtuts observades en totes les grans religions i tradicions culturals. Després de revisar unes dues-centes propostes de virtuts que cobrien un període històric de més de tres mil anys i que abastaven tota la faç de la Terra, entre les quals s'incloïen, per exemple a Aristòtil, Plató, Confuci, el Talmud, Buda, Bushido (el codi dels samurais), Sant Tomàs d'Aquino i Sant Agustí, ell i els seus col·legues van observar que en gairebé totes aquestes tradicions es valoraven sis grans virtuts, a saber: Saviesa i coneixement, valor, espiritualitat i transcendència, amor i humanitat, justícia i temprança. Una altra aportació que demostra la presència d’importants denominadors comuns.

Els universals poden ser observats doncs com un punt de trobada i, des de la seva perspectiva, ens podem adonar que les nostres diferències són més aparents que radicals, i que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. Això ens pot ajudar a evitar-nos molts disgustos i conflictes innecessaris i a viure la diversitat com una oportunitat extraordinària de creixement i enriquiment personal, i també a gaudir d'una convivència integradora, respectuosa i pacífica. La proximitat pot ser un antídot enfront de la violència, atès que costa més atacar o agredir allò que sentim proper.

En l'essencial, tots som habitants del món, éssers humans, persones amb els mateixos drets i els mateixos deures.