L’historiador econòmic italià Carlo Maria Cipolla va
proposar una teoria sobre les lleis fonamentals de la estupidesa humana.
D’ella
se’n desprèn l’existència en el món de quatre tipus de persones en funció dels
beneficis / perjudicis que es generen a si mateixes i/o als altres. Parla doncs,
de persones intel·ligents, bondadoses (incautes), malvades i estúpides.
Una conclusió que es desprèn del treball de
Cipolla és que les societats que generen mecanismes efectius per filtrar
malvats i estúpids es poden desenvolupar, les altres NO.
Atesa la situació actual a l’Estat Espanyol de
corrupció estructural i clientelar, és evident que no hi ha filtres, i que per
tant, no hi ha possibilitat de desenvolupament.
La perversió es fa palesa de manera descarnada
quan una màxima responsable del partit del govern en funcions declara amb
solemnitat davant les càmeres de televisió que el fet que acabin de detenir un
munt de gent del seu partit acusats de diferents tipus de delictes “demuestra
que la justicia en España funciona”. Què importa? Si no hi ha cap mena de
filtre i no passarà res que capgiri aquest estat nefast de la qüestió.
No, no hi ha possibilitat de desenvolupament de
cap tipus en aquelles societats on els personatges tòxics i patògens s’han fet
més poderosos que els propis sistemes de defensa socials. Aquest és un escenari
de deriva sistemàtica on només les coses poden empitjorar si no si posa remei.
Sense filtres ètics i capacitat de resposta la batalla està perduda. I aquesta
és una tasca a endegar i una responsabilitat de tots. S’ha de començar a
discernir de manera clara, nítida i inequívoca qui i què forma part del
problema i qui i què forma part de la solució.
En una conferència recent, el Dr. Gabor Maté feia
la següent aportació al respecte: “La gente en el poder, siento decirlo, muy a menudo son algunas de las
personas más vacías en el mundo y no van a cambiar las cosas para nosotros. Tenemos
que encontrar esa luz dentro de nosotros mismos, tenemos que encontrar la luz
dentro de las comunidades y dentro de nuestra propia sabiduría y nuestra propia
creatividad. No podemos esperar que la gente en el poder haga que las cosas
sean mejor para nosotros, porque nunca lo van a hacer, no a menos que los
forcemos”.
Ponerologia, o "estudio del mal", del grec poneros (el mal), és el nom donat pel psiquiatra polonès Andrzej Łobaczewski a un estudi interdisciplinari de les causes de períodes de injustícia social. En el seu llibre Political ponerology escrivia:
Ponerologia, o "estudio del mal", del grec poneros (el mal), és el nom donat pel psiquiatra polonès Andrzej Łobaczewski a un estudi interdisciplinari de les causes de períodes de injustícia social. En el seu llibre Political ponerology escrivia:
Estem avisats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada