La psicologia disposa, amb l’exposició, d’una eina
considerada com a poderosa per fer front a les pors. La tècnica d'exposició es
una tècnica de caràcter conductual i englobada dins dels tractaments
cognitiu-conductuals eficaços. Consisteix
en afrontar, de forma sistemàtica i deliberada, situacions o estímuls interns
que generen ansietat o altres emocions negatives. Sigui, per exemple, pujar a un ascensor o a un
avió, parlar en públic, anar a actes socials, expressar pensaments i emocions,
fer canvis, un pensament catastròfic....
la persona ha de mantenir-se en la situació o bé afrontar l'estímul intern
fins que l'emoció o l'impuls es redueixin significativament i / o fins que
comprovi que les conseqüències anticipades no ocorren.
La utilitat d'aquesta tècnica es basa en la
hipòtesi que la reacció natural i biològica de les persones davant els estímuls
que provoquen símptomes d'ansietat és evitar aquestes situacions. Ara bé, si bé
es cert que aquesta evitació de l'estímul temut pot alleujar els símptomes
d'ansietat en el moment puntual i de manera temporal, a llarg termini
l'evitació afavoreix el manteniment del problema en el temps, arribant fins i
tot a poder-se generalitzar l'ansietat a noves situacions, provocant així una
major desadaptació i limitant cada vegada més la qualitat de vida. Amb
l’exposició ens podem donar l’oportunitat d’aprendre una perspectiva
alternativa de l’experiència. Podem veure que fent allò que en un principi es
tem, no passa res, generant-se així una visió oposada que competeix amb la
vinculada a la por. Al respecte, la psicòloga Susan Jeffers va escriure un
llibre que es va convertir en best-seller
amb un títol ben explícit: “Feel the Fear
and Do It Anyway”, en la seva traducció al castellà “Aunque tenga miedo, hágalo
igual”.
La major part de les nostres pors són apreses. No
aprenem a tenir por, però si a què tenir por. Malauradament la llista de coses temudes pot
acabar sent molt llarga, i en ella també hi podem trobar tenir por a Ser
nosaltres mateixos, donat el cas, per exemple, d’haver estat exposats a un
entorn que hagi estat invalidant en el qual les nostres manifestacions genuïnes,
espontànies i naturals hagin anat seguides de conseqüències desagradables. En
aquest supòsit la tasca seria exposar-se a Ser. Això si,
fent-ho sempre de manera que no quedem aclaparats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada