Quan saber-ho no basta

En l’actualitat, pràcticament tothom coneix quins són els principis d’una dieta alimentària saludable, què és menjar sa: moltes hortalisses, molta fruita, llegums, peix blau, pocs greixos d’origen animal, etc. Malgrat això, no sembla que un número igual de persones estiguin aplicant aquests coneixements a la seva vida. Ras i curt: Saben què és menjar de manera equilibrada però no ho fan. La informació de la qual disposen no és suficient com perquè adoptin hàbits alimentaris saludables. En la mateixa línia, totes les persones que fumen són sabedores, d’una o altra manera, dels efectes altament nocius que té el tabac per a la seva salut. De fet, aquesta és la raó fonamental per la qual moltes d’elles es plantegen deixar-ho. Tot i això moltes d’elles continuen fumant. De nou, la informació coneguda no es tradueix en canvis en el comportament.

Apropant-nos a temes més directament relacionats amb la psicologia, són també moltes les persones que saben que pensaments que sovint els generen malestar, o que determinades pors que experimenten, o que buscar la felicitat acumulant possessions, no són comportaments que tenen una explicació en termes lògics, no són contrastables, però malgrat ser coneixedors d’això, no deixen de posar-los en pràctica. En aquesta línia els psicòlegs Luis C. Delgado-Pastor, Alberto Amutio Kareaga senyalen en un article recent que “La mayoría de las personas afectadas por los trastornos de ansiedad reconocen que su miedo es irracional, ya sea que se trate de un miedo causado por un estímulo externo o interno. Sin embargo, reconocer su irracionalidad no es suficiente para modificar los comportamientos de evitación o escape en determinadas situaciones asociadas a un malestar elevado. Esto puede ser una razón de por qué, a pesar de la aparente eficacia de los tratamientos cognitivo-conductuales desarrollados para tratar el trastorno de la ansiedad generalizada (GAD) no se ha conseguido un funcionamiento óptimo en la mayoría de la población tratada y continúa siendo el síndrome ansioso con menor éxito en el tratamiento”.

Per què malgrat l’aparent disfuncionalitat de determinades conductes aquestes es continuen repetint una vegada i una altra? Si ja sé que aquesta por és “irracional”, perquè continuo tenint por? Si ja sé que callar davant una injustícia és un error, perquè continuo callant? Si ja sé que deixant de menjar, o menjant, no és calma la meva ansietat, perquè continuo deixant de menjar o menjant? Si ja sé que pensar que dur a terme determinats rituals em protegirà no es veritat, perquè continuo repetint-los? Si ja sé que faltant-me al respecte em faig mal, perquè continuo maltractant-me?

Això fa palès, que hi ha d’haver motius més profunds de distinta naturalesa que mantenen aquestes conductes, per molt que no puguin ser directament coneguts. En concret, aquestes conductes deuen tenir una funció que resulta ser més poderosa, més imperiosa, que la que aporten els coneixements que les contravenen.

Entenem que és important descobrir quina és, o quina va ser, la funció d’aquestes conductes aparentment contràries a la nostra estabilitat i al nostre desenvolupament, i desprès, aconseguir cobrir les necessitats que suposadament satisfan de manera tal que no comporti efectes secundaris. Molt probablement, els fins perseguits amb elles són totalment lícits, però la seva ineficàcia les revela en el present com estratègies totalment equivocades.