Argentina. A la matinada del 24 de març de 1976
tancs i tropes de l'exèrcit ocupen el casc cèntric de la capital federal. Un
nou cop militar fa la seva entrada en la història d'aquest país. La intervenció
militar era un final llargament anunciat. La dictadura militar que va governar
el país entre 1976 i 1983 va comptar amb el decisiu suport dels grans grups
econòmics nacionals i el finançament permanent dels grans bancs internacionals
i els organismes internacionals de crèdit, com el Banc Mundial i el FMI.
La nova dictadura, batejada Procés de
Reorganització Nacional, té la intenció de romandre en el poder per diversos
anys. Les Forces Armades nomenen president provisional a Jorge Rafael Videla.
Els comandants del cop prenen el poder amb una clara missió: eliminar tota
forma de participació popular que s'oposi al projecte polític de les Forces
Armades. El nou govern intervé ràdios, canals de televisió, sindicats i
empreses estatals. Centenars de militants polítics, sindicalistes combatius,
intel·lectuals i líders estudiantils són segrestats i enviats als més de
tres-cents centres clandestins de detenció que funcionen al país. Es calcula
que el número de desapareguts durant aquest període és d’uns 30.000.
Entre els terribles actes de terrorisme d’Estat perpetrats
per la dictadura hi ha el robatori de nadons. L'ex subsecretari d'Estat del
govern de Ronald Reagan, Eliot Abrams, va declarar davant la justícia argentina
i va admetre que el govern d'Estats Units coneixia el pla de robatori
sistemàtic de nadons que va implementar la dictadura. Va manifestar que el
govern nord-americà tenia la informació que els repressors argentins no
lliuraven als nadons als seus familiars perquè consideraven que eren comunistes
i no eren aptes per a criar-los. Es considera que durant la dictadura argentina
van ser robats almenys 400 nadons. El jutge Roberto Marquevich va ser el primer
en parlar d’un pla sistemàtic d’apropiació de nens durant la dictadura.
Durant els primers mesos de la repressió, pares,
mares, germans, esposes i esposos dels civils segrestats comencen a recórrer
jutjats a la recerca d'informació. El 30 d'abril de 1977 un grup de mares de
detinguts desapareguts comença a reunir-se davant de la Casa Rosada. Donat que
les reunions públiques estan prohibides, les mares comencen a donar voltes al
voltant de la plaça per no ser detingudes. Neixen així les marxes de mares de
Plaza de Mayo. Amb el pas dels mesos i l'augment dels segrestos i
desaparicions, altres grups de familiars comencen a organitzar-se. De forma
paral·lela, associacions civils com el Centro de Estudios Legales y Sociales,
la Asamblea Pemanente por los Derechos Humanos i el Servicio de Paz y Justicia
comencen a pressionar al govern. De la unió d'aquests grups neix un nou
moviment que en poc temps es converteix en una veritable força d'oposició a la
Junta Militar, el Movimiento por los Derechos Humanos. Diversos membres
d'aquest moviment recorreran el món denunciant el terror que es viu als centres
clandestins de detenció i presentant llistats amb el nom, cognom i història de
milers de desapareguts.
L’organització Abuelas de Plaza de Mayo segueix,
desprès de quatre dècades. buscant als desapareguts.
El Net 119 és el més recent argentí en descobrir la seva identitat verdadera.Un altre d’aquests nets és Victoria Montenegro. A
través del seu dramàtic, esfereïdor i commovedor testimoni podem veure l’enorme
complexitat de l’ésser humà, incloent, per exemple, els límits als que pot
arribar la nostra conducta, tant en sentit negatiu com positiu, la immensa
humanitat i la immensa inhumanitat de la que som capaços, l’extraordinària
capacitat i facilitat que tenim per ésser programats, com les idees poden
arribar a condicionar codis biològics essencials i com els codis biològics
condicionen les idees i la conducta, la importància capital de posseir una
identitat, la força de la veritat i la força de la mentida, fins a quin punt es
pot arribar a viure totalment enganyat i manipulat, la resistència que es pot
arribar a oposar a conèixer la veritat d’uns fets, la nostra extraordinària
capacitat de resistir i de refer-nos.
1 comentari:
Com a seguidor del seu blog, a més d'agraïr-li els seus magnífics posts, li desitjo un molt feliç Any Nou.
Publica un comentari a l'entrada