Va assenyalar el pintor Vincent van Gogh que
"les emocions són els capitans de les nostres vides a les que contínuament
escoltem sense ni tant sols adonar-nos-en". Es tracta d'una idea que
gaudeix de bons suports en l'actualitat, encara que no sempre sigui així.
En aquest "sense adonar-nos-en" pot
figurar el fet que les emocions es poden desencadenar per un estímul sense que,
o abans que, nosaltres siguem conscients de la presència d'aquest estímul. Com
apunta Paul Ekman, un dels pioners en l'estudi de l'emoció, un tret
característic de la emocions és que poden desencadenar-se automàticament a gran
velocitat (en menys d'un quart de segon) i de forma completament aliena a la
consciència.
Per la seva banda, l’antropòleg Robert Sapolsky assenyala: “Una de les
coses que s'ha observat en les persones que pateixen un desordre d'estrès
posttraumàtic és que a l'entorn hi ha estímuls que provoquen la por sense que
ells se n'adonin. Amb uns estímuls preconscients és possible que de sobte el
cor comenci a bategar ràpidament, que la sensació de pànic aparegui, i és
possible que tot això succeeixi sense que un se n’adoni”.
En relació a aquesta qüestió, una aportació de
gran impacte a l'estudi de les emocions correspon al neurocientífic Joseph
LeDoux, que va descobrir l'existència d'una via "ràpida" de l'emoció en
la qual els estímuls rebuts pels sentits poden activar la resposta emocional
sense que la informació arribi a la escorça cerebral, per tant sense ser
conscients, tal com es pot veure a la diapositiva.
O imaginem, per exemple, que estem caminant de nit
per un carrer fosc i de sobte veiem apropar-se a nosaltres un gos corrent. En
aquestes condicions, amb molta probabilitat s'activaria l'emoció de por i ho
faria de manera molt ràpida i sense que la consciència tingués temps a decidir
res, i reaccionaríem de manera acord a l'emoció experimentada, posant-se en marxa tot el patró de resposta
propi de l’emoció.
Perquè a més, un cop es produeix l'espurna que
activa l'emoció, els diferents aspectes de la resposta emocional es van
produint també de forma extremadament ràpida i automàtica, sense participació
cap de la consciència. Referent a això, un altre autor de referència en
l'estudi de les emocions, Antonio Damasio, indica que en qüestió d'uns
centenars de mil·lèsimes de segon, la cascada emocional aconsegueix transformar
l'estat de diverses vísceres, el medi intern, la musculatura del rostre i la
postura, el ritme de la ment i els temes dels nostres pensaments.
Així doncs, en el món de les emocions tot passa
molt ràpid. Aquesta és una característica essencial associada a la seva
funcionalitat. La contrapartida, que també la té, és que el seu control queda en bona a mesura a posteriori, post-activació.
D’aquí doncs també la gran importància de ser molt
selectius a l’hora de decidir què ens emocionarà, una qüestió sobre la que
tenim les nostres coses a dir i, de fet, on podríem contemplar, que tot
comença. En el ben entès que gran part
de les coses que avui ens emocionen són resultat d’aprenentatges fets al llarg
de la nostra trajectòria vital.
Avui i de cara al futur,i en relació a moltes de les noves coses amb les
que ens anirem trobant, som a temps de contemplar quan convingui la
possibilitat de preguntar-nos: Això és digne de les meves emocions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada