Ens costaria més posar-nos una samarreta neta que
hagués portat Hitler que una altra que hagués portat Gandhi? Evitaríem menjar
un pastís fet per algú amb qui tenim enemistat? Aniríem a viure a un habitatge
on sabéssim que s'ha produït un assassinat? Ens sembla que alguna cosa té més
possibilitats d'ocórrer simplement perquè pensem en allò? Tenim paraules tabú
que no fem servir per por que passi el que anomenem? Pensem que en un sorteig
de loteria té menys probabilitats de sortir el número 22.222 que el 74.826?
Creiem que els déus premien o castiguen? Que tot el negatiu que ens passa és per culpa
nostra? Que les cartes poden endevinar el futur? Que passar per sota d'una escala
pot portar mala sort? Que els amulets protegeixen? Que està escrit el dia de la
nostra mort? Ens enfadem amb una porta contra la qual ens acabem de donar un
desagradable cop? Li cridem a l'ordinador quan es penja o no va a la velocitat
que ens agradaria? Una resposta afirmativa a qualsevol d’aquestes qüestions
tindria poc de racional i molt de màgic.
La categoria de "pensament màgic"
sorgeix en l'àmbit de les anàlisis antropològiques del segle XIX per designar
una etapa primigènia de la humanitat, que en l'època es pensava reflectida en
els pobles primitius. En paraules del filòsof italià Remo Cantoni, l'home
primitiu posseeix una visió de la vida que s'ha anomenat màgica, mística, mítica
o participacionista i que es caracteritza per la visió d'un ésser que es troba
en un món fluid i animat, on la intel·ligència no ha introduït encara les seves
distincions esquemàtiques, no ha trencat la relació emotiva en virtut de la
qual home i natura semblen compresos en una realitat única, no ha destruït
aquell estat de simbiosi pel qual el primitiu conviu amb plantes, animals,
llocs, persones vives i mortes, avantpassats i divinitats, en una atmosfera
concreta i animada. Robert Baron i Donn Byrne, en el seu tractat sobre
Psicologia Social, defineixen al pensament màgic com aquell tipus de pensament
implicat en afirmacions que no se sostenen a partir de l'examen racional. Pel psiquiatre Fernando García de Haro, el
concepte de "pensament màgic" resulta molt restrictiu, ja que
l'activitat màgica s'estén als àmbits de l'afectivitat i de la conducta, pel
que seria més adequat anomenar-lo "manera màgica" de treball del
cervell.
Entre les seves característiques figuren
l'analogia, que és la llei bàsica del pensament màgic, mentre que la lògica és
la llei bàsica del pensament racional; segons l'analogia, per exemple, les nous
poden anar bé per al cervell perquè tenen una forma semblant, o una peça de
roba neta conserva característiques del seu propietari, o quan a una persona li
succeeix una adversitat, aquesta es pot interpretar com un senyal. Una altra
característica és l’adualisme, segons el qual no es fa distinció entre el que
es pensa i la realitat; per exemple, pensar que passarà alguna cosa significa
que passarà, o pensar que un es vol saltar la dieta és tan problemàtic com
saltar-se-la de veritat. Un dels trets essencials del pensament màgic és la
seva absència de límits, perquè no hi ha res que sigui contrastat, és qüestió
de creença, de fe, no és qüestió d'evidència.
Tots vam creure de petits la història dels Reis
Mags, i escoltàvem embadalits els contes de la Ventafocs o Aladí i la llàntia meravellosa,
Però el pensament màgic no acaba sent només un joc de nens i de pobles primitius,
ben al contrari, segueix estant present
en l'etapa adulta i en les nostres societats de manera molt més freqüent del
que sovint s'imagina. Per què?
Darrere el pensament màgic hi ha la recerca d’explicacions
i de control, per tant, de seguretat. Amb ell es poden tapar qualsevol dels forats
negres pels quals no tenim explicació. Les certeses produeixen sensació de
seguretat mentre que els dubtes desperten l'angoixa i el desànim. Ja que en el
món màgic hi ha explicacions per a tot i tot és possible, a simple vista,
podria semblar que estem davant d'una solució màgica, però no ho és.
Es tracta d’un sedant d'ampli espectre i
àmpliament utilitzat, si, però sembla molt més lògic i eficient deixar la
lícita recerca de la seguretat i la percepció de control en mans d'estratègies
que no portin associats cap tipus d'efecte secundari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada