El respecte és una pedra angular de tota relació
saludable. El diccionari de l’IEC el defineix com “consideració de
l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li”.
Significa valorar als altres, tenir en compte la seva dignitat. Des de l’assertivitat es recorda que el
respecte és un dret que tots tenim pel fet de ser persones, sense que calgui haver
de fer res per merèixer-lo. El professor John Gottman, investigador
matrimonial i professor de la Universitat de Washington, prediu amb antelació
quines parelles es separaran o quines continuaran juntes amb una precisió del
90 %, observant la forma en que es relacionen. Entre els aspectes que es fixa per fer aquestes prediccions hi ha les
crítiques de la parella en lloc de reclam i mostres de menyspreu.
Ara bé, tot i saber-ne la importància, a vegades
hi ha dificultats a l’hora de tractar a l’altre de manera respectuosa. I, de
manera aparentment paradoxal, això pot passar més encara amb les persones més
estimades i properes. Per què?
A vegades pot ser una qüestió d’abandonament, de deixadesa,
en la línia del consabut “la confiança fa fàstic”. Altres vegades, és pot veure
com una manifestació de frustració, com una resposta al fet que l’altre no està
actuant a l’alçada de les nostres expectatives, com una manifestació de la
nostra decepció.
Certament, els altres ens poden decebre, la qual
cosa tampoc justifica que els tractem malament. Però quines són les nostres expectatives
dipositades en l’altra persona? Què li demanem? És obvi que hi ha algunes
peticions saludables i del tot raonables. Aquestes es poden complir o no, i
després obrar en conseqüència. I tampoc aquí, en cas negatiu, cal fer-ho
faltant al respecte. Però també pot passar en ocasions, que se li encomanin a l’altra
persona funcions que no li pertoquen, com ara que faci de regulador dels
nostres estats d’ànim, que ens calmi, que ens consoli, que ens protegeixi. La
decepció i conseqüent pèrdua de respecte, vindria llavors com a resultat que l’altre
no fa allò que no li pertoca.
A més incapacitat per cobrir les pròpies
necessitats, més dependència, i per tant, més elevades expectatives i
exigències fetes als altres, i per tant, més probabilitats que no es compleixin,
i per tant, més probabilitats de sentir-se decebut, i per
tant, més probabilitats de deixar de considerar a l’altre com quelcom valuós i que
se li falti al respecte. Al final, el que pot estar passant, és que la persona
estigui projectant en l’altre, la manca de respecte que ella no es té a si
mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada