Sobre el monstre de l'inconscient

Poc desprès que Charles Darwin amb la seva Teoria de l’Evolució sacsegés l’epicentre del món victorià, Sigmund Freud acabava d’estrènyer els cargols a la ideologia de l’època amb la seva proposta sobre l’inconscient. En paraules de l’historiador de la psicologia Thomas H. Leahey: “... la psicologia proposada per Freud es centrava en els processos mentals anormals i es plantejava desemmascarar la consciència –incloent-hi la consciència normal- mostrant-la com una marioneta a mercè d’una sèrie d’impulsos primitius repulsius que mai ens atreviríem a reconèixer”.

El psicoanàlisis, deia Freud sovint, representa el tercer gran cop a l’autoestima humana. El primer d’ells havia estat la demostració de Copèrnic que els éssers humans no vivim en el centre de l’Univers. El segon cop va ser la demostració darwinista segons la qual els éssers humans som una part de la naturalesa, mers animals. El tercer cop, afirmava Freud, era la seva pròpia demostració que l’ego humà no és l’amo a la seva pròpia casa.

A diferència d’altres observacions seves, la idea que hi ha un munt de processos inconscients en el nostre funcionar habitual s’ha mantingut dempeus. El neuropsicòleg Elkhonon Goldberg comenta al respecte: "La majoria dels nostres processos mentals són automàtics i sense esforç, portats a terme, per dir-ho així, en pilot automàtic. Per contra, les tasques cognitives amb esforç i controlades conscientment representen només una petita part de la nostra vida mental". Per al neurocientífic Allan Snyder "som dirigits per una ment inconscient. Moltes coses les fem inconscientment. Les decisions que prenem gairebé vénen dictades. Sovint em pregunto: Qui mana aquí? Qui dirigeix l'espectacle? Quant control tenim realment? ". Per al professor Francisco. J. Rubia "no fem el que volem, sinó que volem el que fem".

Assumint que hi ha una gran part del nostre funcionar que està “automatitzat”, ens podem preguntar: Ho hem de contemplar com un problema? Per intentar respondre a aquesta qüestió podem imaginar els casos de dues persones, A i B.

Suposem que A, fruit del seu aprenentatge i experiències, quan es troba davant de dificultats o adversitats, recorre automàticament als seus punts forts, a un sistema de regulació de l’estrès intern que l’ajuda a mantenir-se segura i en calma, i també s’obre als altres en la recerca d’un suport extern, obtenint d’aquesta manera una regulació relacional. Per la seva banda, B, fruit del seu aprenentatge i experiències prèvies, davant les dificultats o adversitats automàticament experimenta que no disposa de cap base segura, ni interna ni externa, en la que poder confiar, de manera que se sent desprotegida i temorosa.

A i B comparteixen, doncs, el fet que poden respondre en gran mesura de manera automàtica a situacions de dificultat, però resulta evident que no es troben en una posició similar. Per A, la seva manera de respondre automatitzada resulta satisfactòria, per B, no.

Des d’un punt de vista funcional, la qüestió important no és doncs la velocitat del processament, el fet que sigui conscient o inconscient, controlat o automàtic, sinó la seva qualitat. I només quan la qualitat és deficient, la velocitat es converteix en un problema. Les coses no són positives o negatives per si són conscients o inconscients. Perquè, quin problema hi ha quan coses que desitgem i ens convenen es fan de manera automàtica?

Freud es va equivocar quan va associar l’inconscient amb negativitat. L’inconscient és un problema quan el contingut que es processa és problemàtic o erroni.  Poden haver-hi continguts que ens ajudin processats de manera conscient i no conscient, de la mateixa manera que poden haver-hi continguts generadors de problemes processats de manera conscient i no conscient.

De fet, la competència inconscient és una situació de privilegi. Per contra, la incompetència inconscient és el pitjor escenari. Minimitzar el seu impacte representa una feinada. Per començar podem adonar-nos-en de la seva presència, el que implica fer-nos-en conscients, i escoltar si ens vol dir alguna cosa i quina funció pot estar tenint.