Fem un món millor
fent a la gent més segura.
fent a la gent més segura.
Stephen Porges
1. Concepte i característiques
La paraula
assertivitat ve del llatí assertus,
que vol dir: Afirmació de la certesa d’una cosa.
Es defineix
com la capacitat d’expressar els nostres pensaments i sentiments de manera
adequada, amb respecte envers als altres, i de defensar els nostres drets tot
respectant els drets dels altres.
Aquests drets,
coneguts com drets assertius, són un element clau des de la perspectiva
d’aquest concepte.
Es
caracteritzen per ser universals i incondicionals, la qual cosa implica que són
drets que tots tenim pel simple fet de ser éssers humans.
Tenim dret a
defensar-los i el nostre deure és respectar-los en els altres.
Alguns dels
més significatius són:
+ Dret a tenir
i expressar els propis pensaments i sentiments.
+ Dret a ser
tractat amb respecte i dignitat.
+ Dret a ser
autònom i independent.
+ Dret a dir
“NO” sense sentir-se culpable.
+ Dret a
establir les meves prioritats i prendre les meves pròpies decisions..
+ Dret a
canviar.
+ Dret a
superar-se.
+ Dret a ser
escoltat.
En funció de
com ens posicionen respecte a aquests drets en resulten tres estils de
conducta:
Estil submís:
Respecto els
teus drets però no em faig respectar els meus drets.
Estil agressiu:
Faig respectar
els meus drets però no respecto els teus drets.
Estil assertiu:
Faig respectar
els meus drets i a la vegada respecto els teus drets.
Els dos primers
estils no serien funcionals i respondrien a una actitud defensiva.
Tots adoptem
aquests tres estils. El que canviaria en les diferents persones seria la
predominança de cadascun d’ells.
Algunes
implicacions associades a aquests estils es poden veure en el següent requadre:
TRES ESTILS
DE CONDUCTA. CARACTERÍSTIQUES
D’una manera genèrica, la persona assertiva és aquella que:
+ És comporta
de manera adequada amb els altres.
+ Porta a la
pràctica les seves decisions.
+ No fuig o
cedeix davant els altres per evitar conflictes.
+ És capaç d'acceptar
que comet errors sense sentir-se culpable.
+ No se sent
obligada a donar excuses, raons o explicacions de per què vol el que vol.
+ Distingeix
el que diuen els altres d'ella mateixa o dels seus punts de vista.
+ Està oberta
a tractar diferències d'interessos o conflictes amb altres persones.
2. Àmbit relacions. Alguns beneficis
associats
Algunes
característiques que s’associen a les relacions assertives són:
+ RECIPROCITAT
+ ESCENARIS
VICTÒRIA-VICTÒRIA
+ IGUALTAT
+ SINCERITAT
+ CONFIANÇA
+ ESPONTANEÏTAT
+ EMOCIONS
POSITIVES
Al nostre
entendre, un aspecte molt important en relació a l’assertivitat és que es pot
considerar un antídot enfront problemes relacionals molt freqüents, com ara:
+ Relacions
pares – fills: Autoritarisme i Permissivitat
+ Relacions de
parella: Violència de gènere
+ Relacions
laborals: Assetjament. Mobbing
+ Relacions
socials: Manipulacions i abusos
Això vol dir
que, per definició, l’adopció de l’estil assertiu és incompatible amb la
presència d’aquests tipus de conflictes. Dit d’una altra manera, l’existència
de aquests problemes relacionals implica l’adopció dels estils agressiu i/o
submís per part dels subjectes implicats.
En concret,
l’estil assertiu pot actuar com un curtcircuit en la interrelació que
s’estableix entre persona que assetja i persona assetjada. L’adopció per
qualsevol dels dos elements d’aquest sistema de l’estil assertiu bloqueja la
seva continuïtat.
Això ens
sembla particularment important, en particular pel que fa a la persona assetjada,
a la qual es fa referència habitualment amb l’etiqueta de víctima. I,
efectivament, és víctima, en tant i en quant està patint una agressió (no
parlem aquí d’agressions físiques, sinó psicològiques). Però s’ha d’anar amb
cura amb l’ús del concepte víctima, perquè amb facilitat pot ser interpretat en
termes de passivitat i indefensió. Com si la persona afectada no pogués fer res
al respecte.
Recordar, des
de l’assertivitat, que tenim uns drets assertius, pot facilitar la represa del
control per part de la persona agredida, assumint la responsabilitat de la
defensa dels seus drets, i amb ella, la llibertat corresponent. En aquest
sentit, assenyalava Eleanor Roosevelt:“Ningú pot fer-te sentir inferior sense
el teu consentiment”.
3. Àmbit individual. Alguns
beneficis associats
L’assertivitat
es pot considerar una habilitat interpersonal, però també una habilitat
intrapersonal.
Un dels
aspectes que ens semblen particularment rellevants en aquest sentit és el fet
que ens convida a que establim contacte amb nosaltres mateixos.
La definició
d’assertivitat fa referència, efectivament, a la capacitat d’expressar
pensaments i sentiments. Però per poder expressar-los, primer cal saber què es
pensa i què se sent. I no és infreqüent que a base de normes, codis, ordres,
regles, deures, obligacions i pessions, es pugui anar perdent el contacte amb
un mateix, de tal manera que pugui existir una certa dificultat en tenir fil
directe amb els nostres veritables interessos, amb allò que realment ens
importa i volem prioritzar, amb el nostre propi sentit.
Aquí
l’assertivitat es mostra clarament com un exercici d’autoafirmació, una
autoafirmació positiva i ètica, perquè no es fa contra ningú, perquè no es fa a
costa de ningú.
Aquesta
autoafirmació va en la línia d’assolir la capacitat d’auto - abastir-nos de la
necessària sensació d’estabilitat i percepció de control que tots tenim, de la
qual cosa se’n deriva una determinada qualitat de vida.
Entre els
beneficis associats a l’assertitivitat en aquest àmbit hi trobem:
+ Autoestima
+ Autonomia
+ Confiança
+ Flexibilitat
+ Sociabilitat
+ Emocions positives
+ Autoestima
+ Autonomia
+ Confiança
+ Flexibilitat
+ Sociabilitat
+ Emocions positives
Segurament
tots estaríem d’acord en que volem ser persones fortes, estables, segures.
Hi ha
diferents recursos que ens poden ajudar a assolir-ho. Al nostre entendre, l’assertivitat
figura entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada