La paraula
"patriarca" fa referència a la màxima autoritat familiar i a la
màxima autoritat política, a un home que, per la seva condició de pare, i per
la seva edat, exerceix autoritat en el si de la família i sobre altres
col·lectius. D'aquesta manera, la paraula "patriarcat" es refereix a
un sistema social o de govern basat en l'autoritat dels homes de major edat o
dels homes que han estat pares -o, més aviat, dels homes que tenen fills,
preferentment mascles, que formen una part important del seu capital simbòlic. Una
forma d'organització social en la qual l'home exerceix l'autoritat en tots els
àmbits, assegurant-se la transmissió del poder i l'herència per línia
masculina. El psiquiatre xilè Claudio Naranjo apunta que aquest tipus de ment
va començar a gestar-se fa només uns 6.000 anys, quan, davant d'una crisi de
supervivència, certes poblacions agrícoles arcaiques indoeuropees i semites van
haver de tornar a fer-se nòmades i van acabar convertint-se en comunitats de
guerrers depredadors.
En
qualsevol cas, més enllà del moment històric de la seva aparició, està
àmpliament demostrat que el patriarcat no és l'única forma d'organització
social que ha existit.
Entenem que
el patriarcat, en l’àmbit individual, pot ser contemplat com un patró defensiu que nega, rebutja i reprimeix altres parts de la nostra pròpia naturalesa,
impedint un desenvolupament harmònic de l'individu en negar o invalidar parts
pròpies de la seva condició, privilegiant, per exemple, el tenir al ser i el
deure al voler, creant persones inestables, insegures, fràgils i vulnerables
que no confien en si mateixes, essencialment, perquè no s'ha confiat en elles. Algunes
de les característiques associades al marc mental del patriarcat serien:
l'alienació, l'autoritat, la jerarquia, la crítica destructiva, el judici, el
càstig, la repressió, la rigidesa, la invalidació, els imperatius, la
culpabilització, la disciplina, la domesticació, els deures, la defensa, la
contracció, la competitivitat, la condicionalitat, la desconfiança,
l'externalització, els patrons de relació agressivitat / submissió, la negació,
l'obediència, la presumpció de culpabilitat, l'arbitrarietat, l'escassetat ...
Considerem
que, a dia d’avui i en les nostres societats, aquestes característiques tenen
molta més presència i més pes i força que les seves corresponents antònimes, i
per això afirmem que aquest és un patró que continua sent clarament hegemònic.
El món del
patriarca no confia en la vida, i sent problemàtica la seva presència en
qualsevol dels escenaris i etapes vitals, ho és particularment en l’àmbit de l’educació.
El patriarca no entèn la naturalesa del nen, l’experimenta com hostil i la
rebutja i reprimeix. La seva presència en l'esperit educatiu de l'època seria
un aspecte essencial, ja que és el que permetria la reproducció del patró,
transmetent-se així de pares a fills i seguint de generació en generació, inoculant-se
de manera pràcticament invisible i explicant així perquè se segueixen repetint incessantment
moltes de les conductes i molts dels problemes propis dels nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada