Estandaritzats, formatejats
i previsibles som més fàcils de controlar. L’homogeneïtat és més manejable que
l’heterogeneïtat. I existeixen innumerables pressions per ser emmotllats.
El psicòleg Philip Zimbardo
assenyala al respecte: “Vivim en institucions: la família, les escoles, els
hospitals, l'exèrcit ... la policia ... i, en aquestes situacions, ningú et diu
que facis res dolent, sinó que et diuen: «aquí tens les regles». T'assignen un rol:
«el teu treball és fer això». Veus als altres fent-ho i vols agradar-los, així
que comences a fer coses que potser no encaixin amb la teva moral, però que
tothom fa”.
Amb tot, hi ha una cosa que
el sistema mai no podrà engolir del tot: la nostra genuïna naturalesa.
El nen es mou, està viu.
Em fa por.
Medicalitzem-lo per calmar
la meva por.
1 comentari:
Estupenda reflexión. La última frase es brutal
Publica un comentari a l'entrada