La siesta se acaba

A Cántaros. Pablo Guerrero

On els rius canvien de direcció...

Kate Wolf - Across the Great Divide

Demà, xerrada a la UPC

Demà, dimarts, 12, xerrada meva a la UPC. Oberta a tothom.

De manera explícita i implícita ens convertim en receptors d’una gran quantitat de normes, codis, instruccions, etc., de més o menys obligat compliment, la qual cosa crea un formatejat invisible que condiciona a actuar de manera no autèntica i genuïna, impulsada al deure. 
Una vegada detectada aquesta situació s’obre l’oportunitat per donar-nos permís de poder triar allò que de debò sentim com a propi i real.

Res és el que sembla (IX)

The Beatles-Here comes the Sun.

Vents de canvi

Scorpions - Wind of change

You’ll never walk alone...

si estàs connectat a la vida.

Francesc J. Fossas

10.000 visites!!!!

Notes sobre la vida (XXII)

Arthur Janov. El Crit Primal

El psicòleg Arthur Janov va publicar l'any 1970 el llibre The primal scream (El crit primal), on explica la seva proposta psicològica per resoldre dolors i malestars psicològics que afecten a les persones. 
La seva visió radicalment crítica enfront de formes de funcionament tradicionals junt amb el seu missatge directe converteixen el text en un poderós desafiament a la vegada que una gran oportunitat per sortir de camins trillats limitants.
En el següent video que he editat a youtube he extret algunes de les seves idees.

Demà, xerrada a la UPC

Notes sobre la vida (XXI)

Res és el que sembla (VIII)

Jennifer Lopez - El Anillo (Official Video)

Res és el que sembla (VII)

Avici (con una sola 'i' al final) es el nivel más bajo del infierno budista. Cuando Tim Bergling intentó registrar el nombre descubrió que alguien ya había tomado el usuario Avici; entonces decidió agregar una 'i' extra para registrarse como "Avicii".

WAKE ME UP
Avicii

Sintiendo mi camino a través de la oscuridad

guiado por un corazón latiendo

No puedo decir dónde terminará el viaje

Pero sé dónde empezar

Me dicen que soy demasiado joven para entender

Dicen que estoy atrapado en un sueño

Bueno, la vida me pasará

Si no abro mis ojos

Bueno eso está bien para mí

Así que despiértame cuando todo haya terminado

Cuando sea más sabio y más viejo

Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo

Y no sabía que estaba perdido

Así que despiértame cuando todo haya terminado

Cuando sea más sabio y más viejo

Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo

Y no sabía que estaba perdido

Intenté llevar el peso del mundo

Pero solo tengo dos manos

Espero tener la oportunidad de viajar por el mundo

Pero no tengo ningún plan.

Desearía poder quedarme para siempre tan joven

No tengo miedo de cerrar los ojos

La vida es un juego hecho para todos

Y el amor es el premio.

Así que despiértame cuando todo haya terminado

Cuando sea más sabio y más viejo

Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo

Y no sabía que estaba perdido

Así que despiértame cuando todo haya terminado

Cuando sea más sabio y más viejo

Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo

Y no sabía que estaba perdido

No sabía que estaba perdido

No sabía que estaba perdido

No sabía que estaba perdido

No sabía, no sabía

Dema, dimarts 24, xerrada a la UPC

FELIÇ SANT JORDI !!!!!!!!!

Res és el que sembla (VI)

VELA EN EL VIENTO

Elton John - Candle in the Wind/Goodbye England's Rose - Princess Diana's Funeral 1997

Adiós, Rosa de Inglaterra

deseamos que crezcas en nuestros corazones

fuiste la gracia colocada

donde vidas fueron destrozadas.

Clamaste a nuestro país

y susurraste a aquellos que sufrían.

Ahora perteneces al cielo

y las estrellas deletrean tu nombre.

Y me parece que viviste tu vida

como una vela en el viento

nunca desvanecida con la puesta de sol

cuando la lluvia se asienta.

y tus pasos siempre te traerán aquí

junto a las colinas más verdes de Inglaterra

tu vela se apagó mucho antes

tu leyenda nunca no lo hará.

Hemos perdido tu hermosura

y esos días vacíos sin tu sonrisa

siempre portaremos esta antorcha

para el hijo dorado de nuestra nación.

Y aunque nos esforzamos

la verdad nos hace llorar

todas nuestras palabras no pueden expresar

la alegría que nos diste a lo largo de los años.

Y me parece que viviste tu vida

como una vela en el viento

nunca desvanecida con la puesta de sol

cuando la lluvia se asienta.

y tus pasos siempre te traerán aquí

junto a las colinas más verdes de Inglaterra

tu vela se apagó mucho antes

tu leyenda nunca no lo hará.

Adiós, Rosa de Inglaterra

deseamos que crezcas en nuestros corazones

fuiste la gracia colocada

donde vidas fueron destrozadas.

Adiós, Rosa de Inglaterra

desde un país perdido sin tu alma

que echará de menos las alas de tu compasión

más de lo que nunca sabrás

Y me parece que viviste tu vida

como una vela en el viento

nunca desvanecida con la puesta de sol

cuando la lluvia se asienta.

y tus pasos siempre te traerán aquí

junto a las colinas más verdes de Inglaterra

tu vela se apagó mucho antes

tu leyenda nunca no lo hará.

Notes sobre la vida (XX)

Exposant el trauma invisible

Propera activitat

Curs

RECURSOS PER A UNA GESTIÓ PERSONAL EFICIENT

Francesc J. Fossas. Psicòleg.

PROGRAMA

Moments de turbulències

Calmar-se des del cos.

Dieta sensorial

Comunicació no verbal: Tot el que comuniquem sense dir res.

Culpes? Les justes

Vincle adult i dependències afectives

La importància de posar límits

La pràctica de l’empoderament i la reconnexió

Les sessions seran els dimarts de 19,15 a 20,45 h.

Número de sessions: 8

Total hores: 12

Data inici: Dimarts 10 d’Abril 2018

Data finalització: Dimarts 5 de juny 2018

Matrícula: 40 €.

Lloc: Coworking Guinardó. Carrer de la Garrotxa, 25-27. BCN  08041

(Metro Maragall línies 4 i 5)

Per qualsevol altra informació:

e-mail: fjfllb@gmail.com

Tel: 681 22 80 52

Sensibilitat

Bach - Double Violin Concerto in D minor 2nd movement, Largo

Sembrar bellesa

Submergir-se en l'experiència sistèmica positiva

                   Vibrar amb els sons de la vida.                  

Navegant

Armes de manipulació (III)

Res és el que sembla (V)

FROZEN

You only see what your eyes want to see

How can life be what you want it to be

You're frozen

When your heart's not open

You're so consumed with how much you get

You waste your time with hate and regret

You're broken

When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart

Mmmmmm, we'd never be apart

Mmmmmm, give yourself to me

Mmmmmm, you hold the key

Now there's no point in placing the blame

And you should know I suffer the same

If I lose you

My heart will be broken

Love is a bird, she needs to fly

Let all the hurt inside of you die

You're frozen

When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart

Mmmmmm, we'd never be apart

Mmmmmm, give yourself to me

Mmmmmm, you hold the key

You only see what your eyes want to see

How can life be what you want it to be

You're frozen

When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart

Mmmmmm, we'd never be apart

Mmmmmm, give yourself to me

Mmmmmm, you hold the key

If I could melt your heart

Mmmmmm, we'd never be apart

Mmmmmm, give yourself to me

Mmmmmm, you hold the key

If I could melt your heart

inici del curs

   Import curs: 100 €

Res és el que sembla (IV)

Els "preparaos"

són víctimes ensinistrades

per fer de botxins.

Res és el que sembla (III)

Curs "PARES ESTABLES, FILLS ESTABLES"

Proper dijous 8 de Març a les 20 h.

Presentació del curs:

PARES ESTABLES, FILLS ESTABLES

Obert a tothom

Res és el que sembla (II)

I am the eye in the sky

Looking at you

I can read your mind

I am the maker of rules

Dealing with fools

I can cheat you blind

And I don't need to see any more

To know that 

I can read your mind,

I can read your mind,

I can read your mind,

I can read your mind

Mil i un contes (I)

Notes sobre la vida (XIX)

Res és el que sembla (I)

Per gairebé tot hi ha dues visions de les coses. 

La visió des de la societat profana i la visió des de les societats iniciàtiques.

Notes sobre la vida (XVIII)

Pares estables, fills estables (I)

                                                         Wilhelm Reich. Listen, Little Man!

Curs: "LA PRÀCTICA DE TORNAR A CASA"

Atesa la limitació de l'aforament de la sala es altament recomanable informar previament de l'assistència.

Notes sobre la vida (XVII)

Notes sobre la vida XVI

Treballar el cos no és una gimnàstica.

És un portal d'accés 

per recuperar l'ànima.

Francesc J. Fossas

Armes de manipulació (II)

Mecanismes de poder (III)

Mecanismes de poder (II)

Tu provoques caos.
I les lògiques respostes naturals conseqüents dels receptors de les agressions les qualifiques com defectes estructurals seus i les aprofites per justificar i implementar "solucions" repressives, que és allò que realment volies des d'un bon inici i la intenció última del que fas.
És l'anomenada fórmula:
Problema  -  Reacció  -  Solució.
I amb la qual s'està pervertint des de fa mil·lennis l'ordre natural.

Notes sobre la vida (XV)

Notes sobre la vida (XIV)

Mecanismes de poder (I)

Hi hauria dos tipus de persones desestabilitzades. Aquelles que tenen el coratge de reconèixer-ho i intenten superar-se i aquelles que l'única estratègia que tenen per suportar-ho és intentar ensorrar més als altres. Aquests últims són els que solen estar en el poder.

De la infiltració (I)

Tots els que sou o teniu per espai propi la ciutat de Barcelona, estareu molt familiaritzats amb la plaça Urquinaona. El nom de la mateixa correspon a José María de Urquinaona y Bidot, un eclesiàstic espanyol nascut a Cádiz nomenat bisbe de la Diòcesi de Canàries el 1868 i que va ocupar el bisbat de Barcelona des de 1878 fins al 1883, any de la seva mort.

A ell corresponen les següents paraules:

Un text contundent que delimita, sense embuts, quin és el marc que el sistema jeràrquic de poder entén com a viable i del qual convé estar captiu, deixant ben clar, per si algú encara s’atrevia a contemplar una alternativa, que fora del mateix només s’hi pot trobar la insondable foscor de les tenebres.

Caminant doncs pel bell mig de la capital catalana, estem reptant memòria a un destacat defensor de l’ancestral fórmula bàsica de domini:

Un jou l’alliberació del qual resta encara, a dia d’avui, una assignatura pendent.    

Notes sobre la vida (XIII)

El mite de l'escassetat (I)

Els sistemes socials basats en jerarquies de poder s'estructuren sobre un relat essencial: l'escassetat.
Escassetat de capacitats
Escassetat de matèries
Escassetat de possibilitats reals...
Malgrat el seu èxit aparent indiscutible, estan sempre temerosos, perquè descansen sobre un fet demolidor: el relat és fals.

Notes sobre la vida (XII)

Notes sobre la vida (XI)

La Roca encavalcada. La Mola. Sant Llorenç del Munt

Curtcircuitant la violència

Impressionant experiència de com el silenci i la no reacció 

poden desconcertar, desactivar i aturar l'impuls violent.

100% importable al món interior.

SOM VIUS

(min. 1 a 4:46)

Notes sobre la vida (X)

Propera activitat

Hola a tots/es.
Us informo de la meva propera activitat.

Salutacions cordials.

El trànsit a la misèria

Notes sobre la vida (IX)

Bona Diada!!!!

Notes sobre la vida (VIII)

Notes sobre la vida (VII)

Moll de l'os

Aquest és l'escenari que ve dibuixant el poder per a mantenir-se: S'ha d'escollir entre devorar-nos entre nosaltres o viure al "zoo". La suposada maldat humana original ens condemna a haver d'escollir entre aquesta dicotomia. És el típic marc mental plantejat pel mode defensa: triar el mal menor. Si devorar-nos no té bona pinta, tampoc sembla molt millor viure reprimits i castrats en un parc temàtic consumista que ens ofereix tota mena de consoladors excepte la possibilitat de l'únic que realment necessitem per poder gaudir del regal de la vida: Poder Ser qui Som. Aquesta és una molt llarga història. Però els anys no li donen carta de veracitat. Només algunes veus dissonants, com Epicur, Nietzsche o Reich, han intentat trencar, cadascú a la seva manera, aquesta crosta que converteix en una vall de llàgrimes allò que podria ser una vida plena i de comunió, fent una aposta radical per la nostra naturalesa. Algun dia algú es va inventar algunes lleis i les va escriure sobre pedra. Però res dura per sempre. El mur s'esquerda.  
Podeu veure aquí algunes aproximacions al respecte encara que, òbviament, amb moltíssimes coses a matisar:

Notes sobre la vida (VI)

Hegemonia del patriarcat (I)

La paraula "patriarca" fa referència a la màxima autoritat familiar i a la màxima autoritat política, a un home que, per la seva condició de pare, i per la seva edat, exerceix autoritat en el si de la família i sobre altres col·lectius. D'aquesta manera, la paraula "patriarcat" es refereix a un sistema social o de govern basat en l'autoritat dels homes de major edat o dels homes que han estat pares -o, més aviat, dels homes que tenen fills, preferentment mascles, que formen una part important del seu capital simbòlic. Una forma d'organització social en la qual l'home exerceix l'autoritat en tots els àmbits, assegurant-se la transmissió del poder i l'herència per línia masculina. El psiquiatre xilè Claudio Naranjo apunta que aquest tipus de ment va començar a gestar-se fa només uns 6.000 anys, quan, davant d'una crisi de supervivència, certes poblacions agrícoles arcaiques indoeuropees i semites van haver de tornar a fer-se nòmades i van acabar convertint-se en comunitats de guerrers depredadors.

En qualsevol cas, més enllà del moment històric de la seva aparició, està àmpliament demostrat que el patriarcat no és l'única forma d'organització social que ha existit.

Entenem que el patriarcat, en l’àmbit individual, pot ser contemplat com un patró defensiu que nega, rebutja i reprimeix altres parts de la nostra pròpia naturalesa, impedint un desenvolupament harmònic de l'individu en negar o invalidar parts pròpies de la seva condició, privilegiant, per exemple, el tenir al ser i el deure al voler, creant persones inestables, insegures, fràgils i vulnerables que no confien en si mateixes, essencialment, perquè no s'ha confiat en elles. Algunes de les característiques associades al marc mental del patriarcat serien: l'alienació, l'autoritat, la jerarquia, la crítica destructiva, el judici, el càstig, la repressió, la rigidesa, la invalidació, els imperatius, la culpabilització, la disciplina, la domesticació, els deures, la defensa, la contracció, la competitivitat, la condicionalitat, la desconfiança, l'externalització, els patrons de relació agressivitat / submissió, la negació, l'obediència, la presumpció de culpabilitat, l'arbitrarietat, l'escassetat ...

Considerem que, a dia d’avui i en les nostres societats, aquestes característiques tenen molta més presència i més pes i força que les seves corresponents antònimes, i per això afirmem que aquest és un patró que continua sent clarament hegemònic.

El món del patriarca no confia en la vida, i sent problemàtica la seva presència en qualsevol dels escenaris i etapes vitals, ho és particularment en l’àmbit de l’educació. El patriarca no entèn la naturalesa del nen, l’experimenta com hostil i la rebutja i reprimeix. La seva presència en l'esperit educatiu de l'època seria un aspecte essencial, ja que és el que permetria la reproducció del patró, transmetent-se així de pares a fills i seguint de generació en generació, inoculant-se de manera pràcticament invisible i explicant així perquè se segueixen repetint incessantment moltes de les conductes i molts dels problemes propis dels nostres dies.