4.08.2017

Una manera d'explicar l'estrès

“Estrés” és un concepte que ens resulta molt familiar. L’utilitzem molt sovint i diem que solem patir-lo, ja sigui nosaltres mateixos i/o en el nostre entorn. I diem intencionadament patir-lo, perquè està associat a malestar. Què ens està passant i perquè quan tenim estrès?
Pel catedràtic de fisiologia Juan Vicente Sánchez-Andrés, l’estrès no es altra cosa que una resposta davant la incertesa. Pel psicòleg David Myers, l’estrès és el procés a través del qual percebem i responem a certs esdeveniments anomenats estressors, els quals avaluem com a amenaçadors o desafiants. Per l’Associació Americana de Psicologia (APA), per definició, l'estrès és qualsevol experiència emocional molesta que vingui acompanyada de canvis bioquímics, fisiològics i conductuals predictibles. Les respostes fisiològiques són de tipus involuntari, i algunes d'elles són l'augment de la taxa cardíaca, la pressió sanguínia o l'activitat respiratòria. A més de l'activació o inhibició de mecanismes bioquímics i fisiològics, és important el nombre de reaccions psicològiques associades a l'estrès, que sovint es classifiquen com de tipus emocional, somàtic, cognitiu i comportamental. Els indicadors emocionals estan molt relacionats amb els somàtics i amb freqüència són uns causa dels altres. Les emocions associades a l’estrès són, per exemple, por, tristesa i ira, i es poden observar estats d'ànim com la impaciència i la frustració. Els indicadors somàtics solen ser expressats per les persones com queixes, sent les més habituals fatiga i cansament, insomni, tremolor i dolors de diferent tipus. Pel que fa als indicadors cognitius destaquen, entre alguns dels més habituals, la indecisió, una activitat mental accelerada, la pèrdua del sentit de l'humor i problemes d’atenció i concentració i de memòria. Entre els comportamentals, estats de nerviosisme diversos, com mossegar-se les ungles, no poder estar quiet, alteracions de la ingesta d’aliments, fumar, etc.
A la dècada dels anys 80 del segle passat, el psicòleg Richard Lazarus i la Dra. Susan Folkman van proposar l’anomenat model transaccional de l'estrès. Aquest model defensa que les experiències estressants s’han de considerar transaccions entre la persona i l'entorn. Segons aquesta proposta, l'estrès és un estat d'ansietat que es produeix quan els esdeveniments i les responsabilitats excedeixen les pròpies capacitats d'afrontament. I d’això se’n pot fer una representació gràfica com es veu a continuació.


Es defineix doncs l'estrès psicològic com una relació particular entre l'individu i l'entorn que és avaluat per aquest com amenaçant o que desborda els seus recursos i que posa en perill el seu benestar. Aquest estrès està determinat per l'avaluació que l'individu fa d'una interacció específica amb l'entorn.
L'estrès forma part de l'existència, donat que contínuament es produeixen desequilibris entre els recursos de l'individu i la demanda ambiental. Quan l'individu percep que els seus recursos són insuficients per afrontar la demanda de qualsevol situació s'activa a nivell biològic, psicològic i social, per tal d'augmentar els seus recursos i respondre millor a les demandes. Una altra possibilitat per equilibrar demandes i recursos i mantenir-les en la diagonal és reduir les primeres. Seria el que feríem, per exemple, quan reduïm el número d’activitats planificades perquè no podem atendre-les totes. O, per descomptat, es poden fer les dues coses a l’hora, reduir demandes i augmentar recursos.
Així que, mentre puguem anar equilibrant aquestes dues variables, tot anirà bé. Perquè el problema no és desplaçar-se provisionalment a la zona d’estrès. El problema és freqüentar-la habitualment. En aquest sentit, un altre expert en l'estudi de l'estrès, el psicòleg Shlomo Breznitz, apunta un fet que entenem de fonamental importància. Segons les seves paraules, "som primats, i per això el nostre sistema fisiològic està adaptat a milers d'anys a la selva. Allà les situacions d'estrès eren curtes i intenses ... I per això aquest estrès sobtat de curta durada enforteix el nostre sistema immunològic. En canvi, l'estrès modern, aquest que produeix quedés a l'atur o -pitjor encara- tenir por de quedar-se a l'atur, o un cap insuportable, o la parella mal avinguda ... és pitjor que la trobada amb el lleó, perquè no estem preparats per a ell i, al contrari de l'altre, deprimeix el nostre sistema immunològic". I afegeix, "estem preparats per afrontar tragèdies instantànies, però no llargs i interminables serials". 
Una lectura final que es desprèn de tot això és que, com més recursos tingui la persona, més desafiaments podrà afrontar sense entrar en zona d’estrès. Com més fortes siguin les arrels d’un arbre, més ventades podrà suportar mantenint-se dempeus. 

3.30.2017

Democràcia: Quan el nom no fa la cosa

Deia Erich Fromm:  "Hi ha una sola manera de definir el veritable significat de la diferència entre feixisme i democràcia. Aquesta constitueix un sistema que crea condicions polítiques, econòmiques i culturals dirigides al desenvolupament ple de l'individu. El feixisme, per contra, és un sistema que, no importa quin sigui el nom que adopti, subordina l'individu a propòsits que li són estranys i debilita el desenvolupament de la genuïna individualitat".
Ara repassem alguns dels aspectes que defineixen els marcs del funcionament actual, com els mercats, els medis de comunicació de masses, la política parlamentària, el sistema educatiu a l'ús, el sistema judicial i els paradigmes actuals de salut mental  i valorem a quin dels dos propòsits serveixen millor. Doncs això.