7.27.2017

Moll de l'os

Aquest és l'escenari que ve dibuixant el poder per a mantenir-se: S'ha d'escollir entre devorar-nos entre nosaltres o viure al "zoo". La suposada maldat humana original ens condemna a haver d'escollir entre aquesta dicotomia. És el típic marc mental plantejat pel mode defensa: triar el mal menor. Si devorar-nos no té bona pinta, tampoc sembla molt millor viure reprimits i castrats en un parc temàtic consumista que ens ofereix tota mena de consoladors excepte la possibilitat de l'únic que realment necessitem per poder gaudir del regal de la vida: Poder Ser qui Som. Aquesta és una molt llarga història. Però els anys no li donen carta de veracitat. Només algunes veus dissonants, com Epicur, Nietzsche o Reich, han intentat trencar, cadascú a la seva manera, aquesta crosta que converteix en una vall de llàgrimes allò que podria ser una vida plena i de comunió, fent una aposta radical per la nostra naturalesa. Algun dia algú es va inventar algunes lleis i les va escriure sobre pedra. Però res dura per sempre. El mur s'esquerda.  
Podeu veure aquí algunes aproximacions al respecte: