Necessitats que s'esfumen

Quan es va transitant en la direcció d’anar regulant els propis estats mentals, amb la seva seguretat associada, moltes coses que s’han viscut com necessitats s’esfumen. Perquè, aleshores, entre altres coses, per què caldria seguir:

· vivint en clau defensiva amb la mirada posada en que no passin coses?

· passant tant temps en els territoris virtuals del passat i el futur?

· donant a les relacions el paper de salvavides?

· tenint tanta por a fallar?

· esforçant-se i negant-se tant per ser “normal”?

· agafant-se a qualsevol doctrina?

· fent de la rigidesa un refugi?

· manipulant i deixant-se manipular?

· buscant els analgèsics idonis?

· nedant a la peixera?

Quan arriba l’hora de construir sobre la roca ja no hi ha ni temps ni espai pels castells construïts sobre la sorra.