Una estratègia senzilla però
sovint molt eficient que sol utilitzar l'establishment per exercir pressió,
coaccionar i controlar a la gent és "segrestar" el significat de paraules
psicoactives, com ara, sensatesa, unió, moderació, democràcia, civisme,
responsabilitat, etc, i fer-les equivalents i aplicar-les a la defensa dels
seus propis interessos de poder. Així, per exemple, ets sensat quan claudiques
davant d'ells, ets responsable quan delegues el propi poder en ells, ets
demòcrata quan segueixes jugant al seu joc corrupte de poder, ets cívic quan t’aculls
a normes imposades, etc.
Es tracta doncs d’apropiar-se’n
el sentit i establir un marc mental restringit com perspectiva única, intentant
fer desaparèixer qualsevol alternativa al guió oficial, repetint-t’ho fins a la
sacietat. Qualsevol dissonància és castigada de manera contundent, qualsevol
heretge es titllat i tractat de radical, terrorista, temerari, rar, anti-sistema,
perillós, boig, etc.
La lògica del poder és tan primària com diàfana: Sense súbdits no hi ha autoritat.
La lògica del poder és tan primària com diàfana: Sense súbdits no hi ha autoritat.
1 comentari:
Excel·lent article. Curt i clar. Cada cop sóc més fan d'aquest blog i en faig difusió perquè crec que mereix ser compartit. Moltes gràcies per les teves aportacions Francesc.
Publica un comentari a l'entrada