Retrobant-nos (VII)

Franco Battiato- Nomadi

Armes de manipulació (VII)

Aquesta és l'estratègia essencial de desnonament psicològic.

Res és el que sembla (XXIII)

Fangoria. Iluminados

Retrobant-nos (VI)

Retrobant-nos (V)

Mirades alternatives (IV)

Més enllà de l'home blanc (I)

Paraules de Floyd "Red Crow" Westermann

Armes de manipulació (VI)

Retrobant-nos (IV)

Res és el que sembla (XXII)

George Orwell (Eric Arthur Blair) 

G - Or - G  Or - Well

Alta sensibilitat (VII)

He editat un video a youtube sobre aquesta temàtica:

Inversions (III)

René Descartes

Existo, luego pienso.

                                                    

Actitud mindfulness (I)

               

9 actituds de mindfulness. Jon Kabat Zinn

El codi secret del símptoma (II)

Inversions (II)

Feliç Sant Jordi a tots/es

Ge-OR-Ge

Ideologia de gènere (II)

    Mecano - Sólo soy una Persona

"No soy ni hombre ni mujer

¡Sólo soy una persona!"

Armes de manipulació (V)

El codi secret del símptoma (I). El cas de l'anorèxia.

Res és el que sembla (XXI)

Salvador Dalí

Art (I)

Las Migas. La Plaça del Diamant

Poema de Joan Ollé musicat per Ramón Muntaner

Retrobant-nos (III)

Res és el que sembla (XX)

Mirades alternatives (III)

Alta sensibilitat (VI)

Retrobant-nos (II)

Retrobant-nos (I)

Res és el que sembla XIX

Alan Parsons Project. La Sagrada Familia 

Res és el que sembla XVIII

Mirades alternatives (II)

Mirades alternatives (I)

Alta sensibilitat (V)

Aquest divendres dia 8 faig una xerrada sobre la temàtica de les persones amb alta sensibilitat a l'espai Ikigai, a BCN.

Alta sensibilitat (IV)

Alta sensibilitat (III)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Sonet

Paradoxa

Res és el que sembla (XVII)

Ideologia de gènere (I)

Alta sensibilitat (II)

Actitud mindfulness. Xerrada

Res és el que sembla (XVI)

Contacte (IV)

Maria del Mar Bonet. Petita estança

Res és el que sembla (XV)

Sobre el feixisme

En el seu llibre Miedo a la libertad Erich Fromm escribia: "No existe error mayor ni más grave peligro que el de cegarnos ante el hecho de que en nuestra propia sociedad nos vemos ante ese mismo fenómeno que constituye un suelo fértil para el surgimiento del fascismo en todas partes: la insignificancia e impotencia del individuo".
Per la seva banda Wilhelm Reich afirmava: "La dictadura arrela en la por irracional a la vida per part del poble en general".

Res és el que sembla (XIV)

Alta sensibilitat (I)

Contacte (III)

Contacte (II)

Propera activitat

Notes sobre la vida (XXVI)

Contacte (I)

No surten a les notícies

No surten a les notícies, perquè els medis de comunicació oficials són un front actiu en la creació i manteniment d'un magma tòxic. Però es pot observar a través de múltiples indicadors de diferents tipus, que hi ha forts corrents emergents, molta gent, per a la qual, la negació, l'evitació, l'evasió, la resignació, la tolerància passiva a tota mena d'injustícia, l'obediència cega i la conformitat acrítica ja no són una opció. Moltes persones que ja no estan disposades a seguir participant d'un frau estructural i que no cessen d'afinar els seus sensors per detectar i diferenciar de manera ràpida i inequívoca allò que els agredeix d'allò que els ajuda, que saben, perquè ho perceben, que per sobre aquest núvol tòxic hi ha una immensa llum radiant, i que des de la seva força vital es posen dempeus per defensar i fer realitat la vida que volen i es mereixen per a ells i per als que els segueixen.

Res és el que sembla (XIII)

Piazza San Pietro. Citta del Vaticano

Bona nit

Propera activitat

https://www.upc.edu/esports/activitats/salut/xerrades

Notes sobre la vida (XXV)

Notes sobre la vida (XXIV)

Armes de manipulació (IV)

Qualsevol poder, per mantenir-se, necessita disposar d'una massa crítica de súbdits que el sostinguin. Els súbdits, per definició, han de ser persones debilitades i desapoderades.

Les estratègies i les tàctiques utilitzades per a la formació d'aquests súbdits poden ser molt variades en diferents aspectes, però al nostre entendre, sempre tenen, en el fons, un denominador comú: desnaturalitzar la persona.

Una manera secular de fer-ho ha estat la creació per part de les elits de la falsa dicotomia entre cos i ànima, entre naturalesa i esperit. Una vegada formada aquesta divisió fictícia, llavors s'ha procedit a la distorsió de cadascun d'aquests elements per separat.

La naturalesa animal de l’humà s’ha tensat “cap avall”, sent deformada i etiquetada de perversa i malèvola, per tant, pròpia dels inferns. En paral·lel, s’ha proposat com a redempció una alternativa espiritual utòpica, propera a allò que es considera diví, i que per la seva pròpia constitució resulta inabastable pels mortals.

D’aquesta manera s’aconsegueix tenir a la persona sempre mal posicionada, inestable, fora del seu centre de gravetat, del seu propi eix. Desnaturalitzada i descentrada. Està malament pel que fa a la faceta animal per perversa i està malament en relació a la faceta espiritual per incompetent.

Confosa, atordida i culpabilitzada és presa fàcil de qualsevol autoritat arbitrària que se’n vulgui aprofitar.

Relació de forces

Ningú es creurà profundament, essencialment, l’autocompassió o l'autoestima que és pugui donar si, implícitament, té incorporat que castigar-se el salva. El no mereixement pot haver tingut i estar tenint els seus beneficis secundaris, diferents funcions. Per exemple, evitar afrontar determinades responsabilitats, o ser cuidat. En definitiva, i en últim terme, aconseguir la seguretat necessària.

Bàsicament, es pot haver aprés a associar seguretat amb limitació, contracció, reducció, renúncia, etc.

Perquè es mogui alguna cosa, la força de l’autoinvalidació inconscient i les seves avantatges en clau de supervivència han de ser inferiors a la de la validació conscient. Fins que la validació conscient no sigui més creïble i forta que l’autoinvalidació inconscient, aquesta seguirà marcant l’agenda. Mentrestant, tot seguirà, en l’essencial, igual.

Tenint en compte que aquesta invalidació inconscient està incorporada, encarnada, el cos també estarà participant d’aquest posicionament.

El programa de negació és doncs, fort i està ocult, fora de radar. Es tracta d’una programació que té la seva pròpia lògica i bones intencions, però que com estratègia mantinguda en el temps té efectes secundaris de gran abast, i que seguirà portant a un “más de lo mismo”, per molt que algunes parts conscients se n’adonin que determinades accions no són favorables. Fins a on?

El canvi radical passa per una aposta incondicional a les parts sanes de cos i ment i la confiança bàsica que amb elles aconseguirem la seguretat que necessitem.

La validació incondicional, descendent i ascendent, deixa sense funció a aquestes estratègies defensives apreses.

Aquest és finalment el “clic” nuclear i radical que activa el programa d’alliberació. Experimentar que hi ha més guanys sent que no sent.

Cultura de la por (III)

Notes sobre la vida (XXIII)

Cultura de la por (II)

La por mai està penjada en el buit. No s’activa mai sense més, perquè es tracta d’una resposta que posa en marxa el sistema per fer front al que considera, en un moment donat, una amenaça. Sense vivència d’amenaça, no hi ha por.

La por és considerada una emoció bàsica, un mecanisme de defensa i supervivència ancestral que permet protegir-nos davant allò que es considera que posa en risc la nostra integritat. Així doncs, coneguda o no, sempre hi ha una causa que l’activa.

Per tant, des d’aquesta perspectiva, és un error pensar que ella és en si mateixa un problema. Es pot comparar en aquest sentit amb la febre. La febre no és un problema en si mateixa, sinó una resposta saludable de l’organisme enfront d’un problema. Pensar que la febre és el problema i que perquè l’eliminem ja hem resol la situació és òbviament un error. El mateix passa amb la por. D'aquí els problemes dels plantejaments que miren la por com un símptoma a eliminar.

En molts casos en els que s’experimenta por, el desencadenant és ben conegut. Seria el cas, per exemple, quan ens persegueix un animal que ens pot fer mal. El que passa, també sovint, és que la causa real de la por, l’amenaça que l’activa, no està conscientment identificada. Es desconeix, de manera conscient, el motiu que la desencadena, la qual cosa no vol dir que no n’hi hagi cap, coneguda per alguna part de nosaltres.  Si s’experimenta por i no se sap conscientment perquè, es relativament probable arribar a la conclusió, amb la lògica que utilitzem habitualment, que la por és el problema. I encara hi ha un tercer escenari que es dóna també sovint. I és que donat que ens agrada disposar de les explicacions de les coses, dels per què, sent les causes reals i últimes de la por desconegudes, s’atribueixin a alguna cosa que realment hi té poc o res a veure. Per exemple, si una persona ha après a tenir por a la seva pròpia sexualitat, però no n’és conscient, pot ser que quan experimenti por per aquest motiu, l’atribueixi a una altre qüestió, als insectes, a la foscor, a volar, a posar-se malalt... posem com exemples. És a dir, hi ha un error en l’atribució causal de la por. La causa és inventada.

Curs. GESTIÓ PERSONAL

En el marc de les nostres activitats, presentem aquest nou curs que té com a objectiu essencial proporcionar informació i recursos que ajudin a facilitar la millor gestió personal possible per a cadascú, amb el referent a l'horitzó de viure amb la millor qualitat de vida possible.

Cultura de la por (I)

La por és una emoció bàsica que té com a objectiu protegir-nos dels perills.

Però una cosa és tenir por davant una amenaça puntual, i una altra, viure amb por.

Quan tenim por, queden limitades moltes de les nostres capacitats, i així, som més fàcils de manipular i controlar.

És per això que ha estat i continua sent, com es pot observar en l’actualitat, una poderosa i eficient arma de control de les persones i les societats. 

Res és el que sembla (XII)

Salvador Dalí. L'aurora. 1948

Wilhelm Reich. Un home dels marges

Us presento un nou vídeo que he editat a Youtube dins la col·lecció "Mentes valiosas y valientes". Ho faig recollint algunes cites que em resulten significatives de diferents autors que m'inspiren. 
En aquest cas és per a Wilhelm Reich, un d'aquells homes que tant interiorment com públicament i oberta s'ha atrevit a subvertir el relat oficial. 
Gràcies per sempre, Dr. Reich.

Mirades fresques sobre salut mental. Jim van Os

  Nuevo acercamiento a la Salud Mental

Dr. Jim van Os

Res és el que sembla (XI)

Res és el que sembla (X)

The Eagle Will Rise Again

Alan Parson Project

La siesta se acaba

A Cántaros. Pablo Guerrero