5.02.2015

De tornada a casa

Sembla no haver-hi dreceres. La manera en que el govern de la nostra pròpia vida es pugui fer sense mesures que impliquin efectes secundaris s'orienta cap a fer-nos plenament responsables. Ja fa segles, l'erudit budista indi i mestre de meditació Shantideva reflexionava: 

En els nostres dies, se li preguntava en una entrevista recent al psicòleg Tal Ben Shahar, conegut pels seus treballs sobre la felicitat, que quan sabem que hem pres la responsabilitat de les nostres vides. La seva resposta: "Quan acceptem el fet, internalitzem el fet, que no ve ningú, que no ve cap cavaller de brillant armadura, ni la princesa promesa, que cap superior que vingui veurà el meu potencial. No ve ningú; depèn de mi fer el millor de la meva vida. I quan accepto que no ve ningú, és quan internalitzo l'auto - responsabilitat real. I estic preparat per desenvolupar un veritable sentit de sana confiança en mi mateix".

Entre altres coses, l'aposta rotunda per un mateix requereix, al nostre entendre, de dues separacions que no sempre es donen. 
En primer lloc la separació nítida entre un mateix i els altres, sense confusions. Els altres tenen les seves vides, les seves pròpies coses, i són tan enterament responsables d'elles com nosaltres de les nostres, tant enterament responsables d’ells com nosaltres de nosaltres mateixos. Aquí es pot aplicar aquella dita castellana que diu “que cada palo aguante su vela”. En aquest escenari, per exemple, ja no valdria recórrer als tant gastats "el que em passa és per culpa teva", o “tu tens la culpa que jo...”. 
La segona, potser més complicada encara per no contemplada, és la clara i inequívoca separació en nosaltres mateixos del que funciona i del que no funciona. En tots nosaltres hi ha clars i obscurs, punts forts i punts febles, conductes funcionals que remen a favor del nostre desenvolupament i conductes disfuncionals la direcció de les quals és la regressió. En aquest sentit assenyala la psicòloga Elisabeth Lukas: “Tot està en l’individu, l’àngel i el diable.... No hi ha que consentir-ho tot d’un mateix”. 
Interessa doncs saber, sense embuts, qui és qui i potenciar el que decididament ens beneficia a llarg termini,  reconèixer allò que ens ajuda a ser forts i segurs, detectar quines són les nostres potencialitats, i desenvolupar-les i aprendre a emprar-les per afrontar els desafiaments i reptes propis del viure.